Treballem les formigues amb els infants

             Una manera de treballar les formigues amb els nens :

Ja fa més o menys un més que el nostre grup observa, cuida i és qüestiona preguntes sobre aquestes criatures.

Avui em començat a pensar com podríem treballar les formigues amb els nens. Una manera  de fer-ho seria se’ns dubte  a partir de l’observació directa i l’experimentació. Però el nostre grup creiem que també és important tenir material adaptat que permeti a l’alumne poder resoldre dubtes o ampliar coneixements. Per tant, em pensat que una bona manera podria ser a partir d’un conte.

Realitzarem un conte on una formiga obrera serà l’encarregada  d’explicar-nos la manera que tenen  les formigues de viure, organitzar-se, reproduir-se, alimentar-se... 

Pensem que d’aquesta manera els nens seran capaços d’entendre millor la informació i alhora passaran una agradable estona llegint i aprenent. 

La seva alimentació

Quan vam començar el treball ens vam plantejar algunes qüestions relacionades amb la seva alimentació, el part, com es relacionen entre ells. Durant aquestes setmanes hem començat a donar resposta algunes d’aquestes qüestions, ja que fa una setmana que van néixer els conillets, i vam poder observar el part i la preparació que feia la mare.

Un altre aspecte que hem donat resposta és la seva alimentació. Els conills són herbívors, la seva dieta es compon de diversos vegetals, amb un component fibrós important, és a dir, mengen molt de farratge i poc gra.  Els conills necessiten tenir una dieta molt especial, ja que necessiten aliments que continguin gran de quantitat de cel·lulosa i no massa sucres. Van menjant petites quantitats d’una manera continua.  Els aliments verds poden constituir el 45% de la dieta.  Han de disposar d’aigua fresca.  També mengen pa sec, fruita i sobretot, herba.

Vanesa Beltran

Sandra Castelnuovo

Sandra Cañete 

Tamara Herrera

INSECTES PAL: reproducció i cries

Hola a tots!

Desprès de la visita al CDEC i de més dies cuidant els nostres insectes pals hem descobert coses noves.

Com ja sabeu els insectes ens els van donar al CDEC i al anar allà hem pogut preguntar alguns dubtes que ens havien sorgit.

Pel que fa a la mort dels nostres 2 insectes pal ens han dit que no passa re, que són molt dèbils i que no ens hem de preocupar perquè és normal que algun o altre mori, per tant ara a cuidar encara millor els 2 que ens quedin perquè visquin molt.

Al fer observacions pel la lupa binocular hi havia una taula on el que s’observava eren ous d’insecte pal i hem aprofitat per mirar-los ja que al nostre terrari no n’ hem vist.

Els ous són rodons i durs. Hi ha com una capa superficial més clareta que els cobreix però molts d’ells començaven a obrir-se i hem vist que la següent capa era d’un color marró fosc.

Buscant informació hem descobert que els insectes pals es reprodueixen per partenogènesis, és a dir, que la femella per ella sola es reprodueix sense que necessita la participació masculina.

Per altre banda quant vam veure la sala de criar insectes que tenen al CDEC vam poder veure amb claredat al terrari dels insectes pals les plantes mastegades per ells, cosa que al nostre terrari hem vist ben poquet.

Ens hem plantejat unes quantes propostes per veure més coses d’ells :

-      Volem posar menys plantes al terrari per així veure clarament que i quant mengen.

Ens intriga molt saber per on mengen, ja que no sabem si ho fan per la boca, com molts animals, o si ho fan per les potes o algun altre lloc

-      Ens hem plantejat la idea de veure com reaccionen a la calor.

-      Ens agradaria pinta’ls-hi les potes per veure el tipus de desplaçament que realitzen.

Els bicho palo :

Cazador, Cristina

Díaz, Anna

Fernández, Sandra

Fosalba, Josep

Hedo, Laura 

Canvi d'hàbitat

Després de més de dues setmanes observant les nostres formigues i veien que aquestes no sortien del tub d’assaig, hem decidit treure-les d’aquest.

Aquesta decisió l’hem pres conjuntament, quan hem deduït que ja no veuríem gaires modificacions en el seu habitat.

Hem  pogut comprovar que als primers dies van anar afegint i afegint sorra en el tub, però que d’allà no en sortien.  I és per això que hem decidit que la última setmana les trauríem i observaríem si fora del tub veiem alguna cosa interessant o si més no si s’adapten al seu nou habitat, ja que fins ara el seu habitat ha estat el tub d’assaig.

Per treure les formigues del seu habitat inicial hem tingut molta cura, al principi ens feia por per si les aixafàvem o sense voler els hi fèiem mal. No sabíem molt bé quin recurs utilitzar, però hem optat per inclinar el tub d’assaig i amb unes pinces arrossegar-les cap a fora, sempre molt delicadament.

Un cop totes les formigues ja estan dipositades al formiguer, hem pogut observar com totes es movien de forma descontrolada. En aquest punt ens hem creat preguntes:

-          Deuen estar investigant el nou habitat?

-          Al ser un espai desconegut, pot ser que estiguin perdudes?

-          Pot ser que necessitin que la reina les organitzi? I que els posi regles?

-          És possible que no es sentin còmodes en el nou habitat? I per això no volien sortir del tub d’assaig?

De moment ens hem plantejat possibles opcions, però que no sabem si amb el pas dels dies, gràcies a la seva observació, les formigues ens permetran canviar les preguntes per afirmacions correctes.

En aquesta imatge podeu observar com les vam treure de la probeta; inclinant-la i amb ajuda de les pinces.

Antonio, Clara
Barral, Elisabet
Bernadó, Mireia
Casanovas, Mireia

Aprenentatges metodològics que en fem de l'observació

A partir de l'observació de les formigues, no només hem après coses sobre les formigues. Hem viscut a la nostre pròpia pell la diferència estudiar aspectes de ciències amb experimentació i pràctica, és a dir d'una manera significativa que estudiar-los amb una fitxa o llibre.


L'experimentació a part de ser molt motivant, gairebé sempre fa que els alumnes es fixin en detalls que passarien per alt en treballs per fitxes. Per això, l'observació d'un ésser viu motiva que els alumnes es formulin preguntes i aquestes preguntes i les seves possibles respostes generen un debat científic al voltant de l'ésser viu.


Tal com vam treballar en el text, "Comprendre la vida en els seus aspectes" quan es cuida un ésser viu, sempre neixen un conjunt de preguntes i es poden treballar un conjunt de conceptes:

• -          Tenir cura de l’animal i els vincles de dependència que genera: cada quan l’hem d’alimentar? Que necessita?
• -          Construir un hàbitat: com és el seu hàbitat natural? Com ho podem fer per tal d’assemblar-s’hi al màxim?
• -          Alimentar: què menja? Com ho menja?
• -          Descriure la seva morfologia: com es per fora? Com deu ser per dins?
• -          Parar atenció a les funcions vitals i comportaments bàsics: es relaciona amb altres animals? Té diferents fases o es transforma? Dorm?
• -          Interpretar aquestes funcions o comportaments: per què es col·loca en aquest espai del terrari?
• -          Integrar canvi i creixement: ha crescut? Com ha estat la metamorfosi? Quan a durat cada fase?
• -          Anomenar-los: a partir de les descobertes i de les observacions apareixen mes científics: herbívor, carnívor...
• -         Identificar-los, classificar-los: a quin regne pertanyen? En quin grup de reproducció els englobaríem? En quin grup es troben pel que fa l’alimentació?

A més a més de treballar aquests conceptes, amb els éssers vius sempre neixen imprevists, a nosaltres per exemple se'ns ha podrit el terrari, les formigues no ens volien sortir de la probeta... Aquests imprevists, si la mestra ho veu oportú poden obrir una nova línia d'investigació i crear encara més debat.

Treballar amb experimentació permet utilitzar com a model allò observat dels éssers vius, així per exemple treballar el Cicle Vital observant els canvis que fa una oruga fins convertir-se en papallona.

Per últim, com a curiositat us posem una imatge de la cara d'una formiga vista des d'un microscopi, segur que mai n'heu vist una tan de prop:

Antonio, Clara

Barral, Elisabet

Bernadó, Mireia

Casanovas, Mireia

Grillats: evolució de l'hàbitat

Passat un temps hem pogut adonar-nos de certs canvis pel que fa el nostre terrari muntat prèviament.

El terra del terrari ens l'hem trobat ple d'excrements i algunes de les plantes estaven pansides, alhora hem hagut de canviar l'aigua del bevedor perquè restava bruta. També hem pogut observar que els grills s'amaguen més a la totxana que no pas en els pots horitzontals que varem posar per a la fi d'aquests.

Els tres tests posats a l'inici (mongetes, cigrons i llenties) hem pogut veure que el test amb la mongetera no ha crescut a diferència dels altres dos que si que ho han fet, els cigrons han crescut més que les llenties. Un dels objectius inicials era que els grills també s'alimentessin d'aquestes plantes però no ha estat així, no les han tastat. Així doncs hem esbrinat perquè no és així. Mengen enciam però no tot tipus de plantes.

L'alimentació de les formigues

Les formigues tenen una dieta molt variada, depenent de l'espècie es poden alimentar: d'insectes morts, llavors, nèctar i del suc dolç de fruites.
Les nostres formigues s'alimenten de suc dolç, per tant, nosaltres hem optat per donar'ls-hi  aigua amb sucre diluit.
Cada 3 dies aproximadament pujem a alimentar-les. Omplim mig got d'aigua i aboquem una paquet de sucre ( mida del café ) i aleshores comencem a barrejar fins que tot queda ben diluit.
També ens hem trobat en el problema que no sabem exactament quina mesura d'aliment tenim que proporcionar'ls-hi, per tal de no passar-nos. Per això, hem decidit anar abocant gotes d'aigua amb molta cura, gràcies a l'utilització del compte gotes ( material del laboratori ).
De moment al veure que les nostres formigues segueixen endavant podem entendre que els hi estem donant una alimentació adequada.

Estem contentes de que les nostres formigues estiguin ben alimentades, però ens hem trobat amb un problema: el menjar sobrant es podreix i això és un focus d'infecció per les nostres formigues. Per tant hem decidit dismunuir la quantitat de menjar que tirem a les formigues (per tal de que no sobri) i netejar gairebé a diari el formiguer.

En aquesta imatge podeu observar les floridures que apareixen en el formiguer:

Antonio, Clara
Barral, Elisabet
Bernadó, Mireia
Casanovas, Mireia

Naixement dels mini-guppys

Fa pocs dies ha parit la femella embarassada, la que teníem aïllada. En els dies previs al part, ens plantejàvem algunes preguntes, a saber:

-Quantes cries tindrà la guppy?

-Què passarà amb les cries si les ajuntem amb els adults?

Prèviament, ja ens havíem informat a la xarxa, però el nostre objectiu era comprovar-ho. La guppy mare va tenir una vintena de cries, mentre que a la xarxa vam llegir que tenien entre cinquanta i cent cries per part.

El segon pas va ser agafar primerament tres guppys i tirar-los a la peixera amb els adults. La teoria que coneixíem va trigar cinc segons a consumar-se. Quan els guppys petits van caure a la peixera, ràpidament van ser perseguits pels adults i devorats.

En aquest moment ens va sorgir una altra pregunta:

-Si llencem tres guppys més, i tenen sort de sobreviure als primers atacs, utilitzaran el seu instint per intentar amagar-se?

D’aquesta manera, vam agafar dos guppys petits més i els vam abocar amb els adults. Va ser curiós veure com els adults estaven concentrats en el lloc on havíem tirat els altres tres. Un dels dos no va sobreviure, però l’altre va aconseguir escapar amagant-se entre les pedres del fons: estava intentant sobreviure mitjançant el seu instint. Un cop descobert, va aconseguir de nou escapar i es va refugiar darrere de la pedra gran que tenim a la peixera, però allà no va durar molt de temps i finalment també va ser devorat.

La pregunta que ens fem ara és si aquesta femella tornarà a quedar-se embarassada, ja que tenen cries cada mes.

Adaptació a l'habitat

Un cop hem introduit les formigues en el que serà el seu habitat, ens hem trobat en tot l'inseperat.
Nosaltres teniem la idea que sortirien del tub d'assaig i les obreres començarien a treballar com un grup, i començarien a interactuar amb el seu nou hàbitat.
Quan les vam introduir vam poder observar que els formigues obreres sortien del tub d'assaig a explorar al seu nou hàbitat, però per alguna raó aquestes de seguida van tornar al lloc d'origen ( el tub d'assaig ). Va ser en aquest punt que ens vam començar a formular preguntes:

- Pot ser que la reina hagi mort? ( no es movia en un principi )
- Com la reina no ha sortit elles tornen perquè no saben treballar sense ella?
- Pot ser que la reina hagi posat els ous en el tub d'assaig i sigui aquest el motiu pel qual no surten?
- Pot ser que les cries hagin nascut i es sentin còmodes dins del tub?

No només no sortien del tub, sinó que  a més a més van començar a omplenar el tub de sorra i fer el formiguer dins de la probeta.

Us posem una foto de com han omplert la probeta de sorra. Tota aquesta sorra la van transportar amb només tres-quatre hores i hem observat com porten l'aliment al seu interior (vam introduir la probeta buida per tal que surtissin les formigues per si soles i no danyar-les al treure-les amb les mans)

Antonio. Clara
Barral, Elisabet
Bernadó, Mireia
Casanovas, Mireia

Us presentem les nostres formigues!

Nosaltres estavem molt interessades en aconseguir una reina per el nostre formiguer. Les reines asseguren que el formiguer no acabi, és a dir, és reprodueix i va repoblant el formiguer a mesura que les altres moren, la reina dóna lloc a altres generacions.

Degut a l'època en la que ens trobem, aconseguir formigues és difícil... imagineu-vos una reina! cal buscar-la un dels pocs dies que surt del formiguer per aparellar-se, normalment després d'una pluja d'estiu.
Com que aquest treball es va iniciar a finals de setmbre teniem complicat aconseguir una formiga reina.

Buscant informació vam aconseguir contactar amb un criador de formigues, aquest ens va facilitar una colònia de formigues: una reina fecundada i quinze obreres de la raça Lasius Niger.

Aquí teniu una foto de l'espècie Lasius Niger

Per portar les formigues vam utilitzar missatgeria urgent, per tal que puguèssin estar el més aviat possible a un hàbitat adaptat per elles. Durant el transport, les formigues van viatjar dins d'una proveta que contenia a un costat aigua (bloquejada amb un cotó que mantingués la humitat), per tal de tenir les condicions òptimes per estar-hi al menys 24 hores.

Aquesta és la probeta amb la que van viatjar:

Antonio, Clara
Barral, Elisabet
Bernadó, Mireia
Casanovas, Mireia

El part de la femella embarassada

Fa uns dies que estàvem esperant a que la femella que està embarassada tingués els conillets, per tant, durant uns dies hem estat fent l'observació de com és un part de la conilla. 

Ja fa uns dies que la femella està molt grassa, i a més, ens hem adonat que en determinades zones del cos li falta pèl. Després de dies i dies igual, la nostra sorpresa ha sigut quan hem vist la femella molt amagada en un dels caus, envoltada de pèl i de set conillets minúsculs!!!

Ens hem documentat i hem esbrinat que la femella del conill, dies abans del part, s’arrenca el seu propi pèl per a que els seus conillets acabats de néixer no passin fred, ja que ells neixen pelats.

No es poden tocar massa ja que semblen molt fràgils. Tenen la mida d’ un dit de la mà!!!! 

Vanesa Beltran
Sandra Castelnuovo
Sandra Cañete 
Tamara Herrera

MOLTS INTERROGANTS. (Insectes pal)

Bon dia companys.

Avui hem anat a veure els nostres insectes i hem tingut una noticia desagradable, se'ns han mort dos insectes pal. Al principi no trobàvem cap, però després d'una estona ens hem adonat que dos estaven morts i en el mateix lloc.

- Per què se'ns han mort?  Què estem fent  malament?
- Per què s'han posat de color negre? significa alguna cosa? perden el color quan es moren?
- Per què estaven en el mateix lloc morts?

No entenem perquè se'ns han mort, creiem que ho estem fent tot correcte. Els donem de menjar cada dos o tres dies heura, els traiem les fulles seques, vaporitzem el terrari amb cura, els i canviem l'aigua cada dos o tres dies...

Després d'això també tenim bones noticies: els altres dos insectes pals estan creixent!!

· Insecte pal 1 -> 4 cm amb un pes de 0.08kg
·Insecte pal 2 -> 3 cm amb un pes de 0.05kg

Han crescut força, la setmana passada eren molt petitets i ara van creixent poc a poc.

Ens intriga saber per què un creix amb més rapidesa que l'altre?  Creiem que pot ser com en les persones, la constitució de cadascú és diferent, uns creixem més d'altres, uns altres són més prims... Que opineu?

Quan hem acabat de mesurar i pesar als nostres insectes, ens hem dedicat a canviar l'aigua del terrari, canviar les fulles seques per unes de noves, posar-los menjar nou (heura). La sorpresa ha arribat quan hem començat a vaporitzar amb aigua el terrari, al començament sortia només aigua, però de sobte ens ha sortit tinta blava (no sabem com), ho hem intentat netejar tot el més be possible, segurament se'ns han quedat restes.

- Què passarà si no hem tret totes les restes de tinta del terrari?
- És menjaran la tinta? És moriran?

ANÈCDOTA: En el moment que anàvem a mesurar els insectes pals, em agafat una petita branca per equivocació pensant que era un dels nostres estimats insectes, nosaltres totes convençudes l'estàvem mesurant. Durant el procés ens ha estranyat que no és mogués, ja que els insectes pals, quan es senten amenaçats es mouen i "corren", principalment mouen la cua, i clar la branca no ho feia. Després d'uns segons ens hem adonat que no era un insecte pal.
Després d'això creiem del tot encertat el nom d'insectes pal

ELS GRILLATS

Nosaltres som el grup dels "GRILLATS".

Hem triat els grills perquè pensem que és un ésser viu curiós i que té un so que el caracteritza, pensem que es tracta d'un ésser viu proper als infants envoltat de  natura.

Hem triat fer l'observació dels grills. Varem escollir els grills per poder observar un cicle vital més ampli, inicialment ens hem proposat fer la cria dels grills i després introduir-hi un altre element que modifiqui l'ecosistema d'aquest (el llangardaix).

Hem cercat com ha de ser un bon terrari i les condicions que ha de tenir:

- És convenient cobrir el fons amb una capa de sorra o terra
- És desitjable poder separar diferents àrees, per a mantenir separats els adults de les diferents fases larvàries.
- Cal tenir un ponedor ample, un pot amb una capa de cotó al fons recobert amb terra d’humus i que s'ha de mantenir sempre humit
- L’abeurador pot ser un tub de vidre tapat amb cotó.
- És recomanable de posar-hi un tros de totxana que els permeti amagar-se i tenir habitacles independents.

Vam anar a buscar al CDEC els grills i ens en van facilitar quatre pots amb 5 grills a cada pot, ens van ensenyar el seu hàbitat juntament amb una explicació de les seves necessitats bàsiques com per exemple (llum, menjar, condicions de temperatura...)

Poc després els vam introduir al terrari on vàrem poder comprovar que s'amagaven individualment en cadascun dels forats de la totxana, fins passat uns dies no hem observat que s'han aparellat de dos en dos en aquests mateixos forats; ens agradaria saber per què ha passat això.

Primerament, vàrem preparar un terrari amb sorra, una totxana, algunes plantes i uns testos on vam plantar mongetes, cigrons, llenties... per comprovar de quin menjaven més, també pots una mica confortables perquè puguin estar-hi a dins.

QUÈ MENGEN?

 - Mengen fruits secs i pells

 - Mengen vegetals i pinso de gos i de gat triturat.

Sabent nosaltres que mengen pinso de gos i de gat, nosaltres els hem preparat pinso de fura triturat, hem pogut observar doncs, que se l'han menjat, així com també l'enciam i el pa.

Schaaff, O., Feu, T., Ferrando, J. i Garcia, F. ( 1996 ) Projecte Descoberta 3-6. Centre de Documentació i Experimentació de Ciències. Generalitat de Catalunya. Editorial Ciència Activa. Barcelona.

David Catchot, 

Estel Gamisans, 

Regina Beltran, 

Joan Amat i Laia Castellà.

Insecte pal.

Nosaltres som el grup que cuidem els insectes pal.

Vam triar aquest insecte perquè pensem que és curiós i diferent del que poden ser els insectes que veiem més sovint.
El vam anar a buscar al CDEC, ja que ens en posavem a la nostra disposició i enlloc d'un ens en van tocar 4.
Els vam preparar un terrari amb fulles de rosers i esbarzers, perquè es puguin enfilar i s'alimentin. Més endavant vam descobrir que també s'alimenten de fulles d'heura i en vam afegir dins el seu hàbitat.
Cal que els pulveritzem amb aigua cada dos dies per mantenir la humitat adequada que necessiten per viure.


L'altre dia quan vam pujar a donar-los menjar i pulveritzar-los només en vam trobar dos, dels quatre que teniem i estem una mica espantades ja que no sabem què els haurà passat. Esperem demà poder trobar-los tots ja que hem observat que han crescut força i volem medir-los aproximadament per calcular quan creixen en un determinat periode de temps.

Les pastanagues

Nosaltres som la Vanesa Beltran, Sandra Castelnuovo, Sandra Cañete i Tamara Herrera i observarem els conills.   

Les possibles preguntes inicials que ens hem fet són:

- Què mengen?
- Com és un cau per dintre?

- Com és un part?

- Per què tenen les dents tant desenvolupades?

- Com es relacionen amb altres animals?


Hem escollit els conills, perquè creiem que en una escola que tinguin hort, poden tenir gàbies i tenir-ne els conills, i així poder-los observar. Nosaltres els tenim també acomodats en un hort, dins d'una gàbia on conviuen amb altres animals. Una de les conilles està embarassada, per tant, potser en una o dos setmanes tindrà els conills. A més a més, al tenir-ne més d'un conill, també podrem mirar la relació que s'estableix entre ells. 


A continuació us deixem un PowerPoint amb fotografies de la primera setmana d'observació, també us deixem l'enllaç. 

Els Guppys-Mollys

El nostre grup s’anomena els “guppys-mollys” i som el Carles Furest, l’Eduard López i el Juan Antonio León.

Després de discutir sobre l’animal que utilitzaríem per l’activitat, ens vam decidir pels peixos guppys i mollys. El pas següent va ser decidir quines observacions faríem, com mirar si s’aparellarien i tindrien cries, però a mesura que hem anat avançant en l’activitat, i després de llegir unes fotocòpies i buscar informació a la xarxa, hem aprofundit una mica més per ser més precisos en la nostra recerca.

El primer pas, va ser muntar l’aquari i regular les seves condicions: netejar l’aquari, col·locar unes quantes pedres de fons, netejar i col·locar tot el material necessari, comprovar que el petit motor funcioni, ajustar el termòmetre, posar un alliberador d’oxigen, etc.

El segon pas, ha estat col·locar els peixos guppys (els mollys encara no els tenim) dins l’aquari però dins de la bossa en la que els ens van donar a la tenda perquè s’anessin climatitzant i acostumant a la temperatura de l’aigua de l’aquari. Després, hem afegit una mica de l’aigua de l’aquari a la bossa dels peixos perquè anessin agafant poc a poc la temperatura de l’aigua i ja els hem col·locat lliurement dins l’aquari en sí.

Un cop lliures, els hem tirat una mica de menjar i hem separat a una femella, la que està més embarassada, dins d’un recipient perquè tingui els fills quan toqui, ja que si els posés a l’aquari amb els altres peixos, tant ella com els altres guppys es menjarien les cries.

Ara cal afegir, com ja s'ha dit, els peixos mollys, les plantes d'Elodea i esperar.

Preparem l'habitacle de les formigues... Ara els toca a elles construïr!

Des de l'assignatura d'Experimentals se'ns va proposar l'observació dels éssers vius. De tots els que podíem escollir vam dubtar entre els llangardaixos i les formigues. Però després de buscar informació i veure el gran ventall de possibilitats que ens donaven les petites formigues... ho vam tenir clar!

Ens vam informar i vam trobar-nos amb diverses dificultats:

• Trobar formigues en aquesta època de l'any (ara comencen la hivernació)
• Trobar una reina (sense una reina, les formigues es troben sense motivació per treballar i el formiguer no augmenta de població, i per tant poc a poc totes es van morint i tindríem un formiguer despoblat).
• La humitat que ha de tenir el formiguer (recordeu que les formigues viuen a uns 2 metres sota terra!)
• Aconseguir formigues d'una mateixa espècie
• Construir un habitacle adequat (hermètic, que els permeti respirar...)

 

A més a més, se'ns va ajuntar amb molts dubtes:

• Què mengen exactament les formigues?
• Necessiten alguna temperatura en concret?
• Necessiten llum o foscor?

Ens vam informar: vam buscar a webs, a llibres... i poc a poc, vam anar resolent els nostres dubtes i vam idear un habitacle adient per elles, que vam construir entre totes. Aquest habitacle en el món de la cria de les formigues s'anomena "sandwich".


Us deixem una fotografia del sandwich, la futura llar de les nostres formigues.

.... i ara els toca a elles construir!

Antonio, Clara
Barral, Elisabet
Bernadó, Mireia
Casanovas, Mireia