Insecte pal

Ahir, només arribar de les tres setmanes de pràctiques intensives vam decidir anar a veure si encara estava el nostre insecte pal a prop d' on el vam deixar. Com era d'imaginar no el vam trobar, ni tan sols vam veure cap rastre que ens indiqués que havia estat allà.

Després d'això ens vam seure i vam parlar i imaginar com estaria el nostre insecte pal.

- Potser s'ha mort.
-Potser ha marxat a trobar-se amb altres insectes de la seva espècie.
- O fins i tot, pot ser que hagi trobat un company de viatge amb qui marxar al seu habitat natural.

Aquestes eren diferents realitats que pot esta vivint el nostre insecte pal, tot i això nosaltres esperem que hagi trobat algun company de viatge que l'ajudi a marxar al seu habitat i viure tranquil·lament, envoltat de natura, d'altres insectes pals i sobretot d'heura i esbarzers que són el seu menjat preferit.

Al començament del treball, vam donar als nostres insectes pals diferents tipus de fulles, però ni les van provar, no tenien cap petita mossegada que ho mostrés. Buscant informació ens vam adonar que el que més menjaven eres fulles d'heura i esbarzers, i així va ser, se les vam posar i el dia que vam haver de canviar-les tenien petits foradets que mostraves que les havien mossegat.

Ens havíem plantejat una qüestió: Quan de temps poden estar sense menjar els insectes pals?  No ho vam provar amb els nostres insectes perquè ens donava molta pena que els hi passes quelcom, vam buscar informació a llibres i a Internet però no trobem resposta. Només vam trobar que aguanten alguns dies menjant fulles que s'estan podrint, però que enseguida marxen a buscar fulles fresques per a la seva alimentació.

Una de les coses que hem aprés amb aquest treball, juntament amb el tipus d'habitatge, de menjar dels insectes pals... és el seu mecanisme de defensa.

Quan manipules un insecte pal, només en el moment que el toques cargola la cua i és mou molt ràpid per intentar escapar-se.  No sabem si amb els altres animals funcionarà com a defensa, però amb nosaltres si que va funcionar, quan els agafàvem i és movien els deixàvem amb rapidesa al terrari per no fer-los mal.
Vam buscar altres mètodes que utilitzàvem i vam trobar que molts cops, quan algun altre ésser viu els agafa per les extremitats és desprenen d'elles en un instant. Aquestes després tornen a créixer sense cap problema.