La nostra història científica del grup de les pastanagues

Tal com s'ha dit avui a classe, fem aquesta entrada per poder compatir amb tots vosaltres el nostre treball. El nostre grup ha creat un vídeo amb imatges i vídeos dels nostres conills, i a més va explicant una història. Aquí us deixem l'enllaç.


Esperem que us agradi la nostra història científica sobre els conills. 

Vanesa Beltran

Sandra Cañete

Sandra Castelnuovo

Tamara Herrera

Com treballar a l’escola els conills?

Davant de la pregunta de com és un conill per dins, ens imaginem que és molt semblant els humans: esòfag, estómac... Però davant d'aquesta possible pregunta que poguessin fer els alumnes, els mestres veurien l'interès que desperta saber-ne més coses sobre els conills, es podria fer un projecte sobre els conills, per tal de poder respondre aquesta qüestió i també d'altres. 

Creiem que per poder fer un projecte a una aula de primària sobre els conills, primer entre tots els alumnes s'escolliria el tema a fer, ja que així el projecte es basaria en els propis interessos dels alumnes. Una vegada escollit, es farien preguntes prèvies de que es vol saber sobre els conills, buscarien informació per portar a l'aula. Durant tot el procés del projecte, es tindria alguns conills en l'hort de l'escola, per tal de poder fer una observació directa, i durant la setmana es farien torns per anar a observar i recollir dades. S'anirien fent algunes activitats, de dibuixar el conill, conèixer les seves parts, que mengen... Per poder completar el projecte, es podrien fer un parell de sortides, per exemple a una granja, on puguin veure més conills i els vegin també petits, una altra sortida podria ser a un veterinari, on puguin veure radiografies d'un conill. Per acabar es podria concloure mirant de veure si s'ha respòs les preguntes prèvies i fer-ne un recull d'idees que hagin sorgit al llarg del projecte. 


Aquí us hem posat un exemple de com es podria fer per treballar a una aula de primària, però aquí us deixem dos enllaços de dos escoles que han treballat el tema dels conills amb els seus alumnes, on donen una visió real del projecte dels conills. 
  

Aquí us posem uns exemples de dues escoles, una d’educació infantil i l’altre d’educació primària on han fet projectes sobre conills, on es pot veure que han fet per tal de que els alumnes coneguin les característiques principals dels conills, veure com són per dins.

Aquí us deixem l'enllaç d’una escola d’educació infantil, on volien saber també com és un conill per dins. Aleshores van començar a fer-se preguntes i que passaria quan es mengen una pastanaga, és una experiència real molt interessant.

També us deixem l'enllaç de l’escola Vedruna-Vall Terrassa, on ha 2n de primària han fet un projecte sobre el conill, per això han creat un bloc, on explicant pas a pas el que han fet per tal de que els seus alumnes treballin els conills. És un projecte molt interessant, ja que es pot veure amb tot detall, des del principi, com han tractat el tema del conill amb els seus alumnes. 

Creiem que aquestes experiències són molt interessants i creiem que és molt positiu poder crear un projecte per tal d’apropar els conills als alumnes, i els puguin conèixer millor. Tal com hem vist nosaltres mateixos, resulta molt important, poder observar els conills, i sobre tot , la importància de fer-se unes preguntes prèvies, i poc a poc, anar-se'n responent al llarg del treball o projecte. Creiem que aquestes dos experiències mostren una mica, com pensàvem que es podria treballar a una aula el tema dels conills, donant molta importància als propis interessos dels alumnes i fent-se preguntes prèvies per tal d'anar responen-les durant el projecte. 

Vanesa Beltran

Sandra Cañete

Sandra Castelnuovo

Tamara Herrera

Quina diferència hi ha entre els conills i les llebres?

Algunes de nosaltres durant el treball ens hem preguntat quina diferència hi havia entre els conills i les llebres, ja que físicament són animals molt semblants. Tant els conills com les llibres tenen les orelles llargues, pel semblant i no tenen cua.

La nostra hipòtesis inicial, va ser que possiblement són animals que pertanyen a la mateixa família, i encara que són animals diferents, doncs fa que tinguin característiques molt semblants.

Fent una mica de recerca, hem vist que els conills tenen el cos una mica més petit i arrodonit, té les potes de darrera més petites. A més a més també es diferencien en les seves relacions socials i en el part.

Les llebres són animals més solitaris, els nius els fan a sobre del terra d’una manera molt simple, no són sociables, són actius i en el part les cries neixen cobertes de pèl i amb els ulls oberts. Totes aquestes característiques són oposades al conill, ja que el conill és una animal sociable, construeix les seves pròpies madrigueres, és més tranquil i en el part neixen sense pèl i amb els ulls tancats.

La diferència que més ens ha sobtat ha sigut les cries al néixer, ja que encara que sembla físicament uns animals molt semblants, després tenen característiques que els fa molt diferents.

Vanesa Beltran

Sandra Cañete

Sandra Castelnuovo

Tamara Herrera

És possible domesticar un conill?

Hem estat observant que els conills, quan anem a la gàbia, marxen a corre cuita. La nostra qüestió és la següent: És possible domesticar un conill?

La nostra hipòtesi inicial fou que no, ja que els conills s’espanten amb molta facilitat i quan se’ls dóna menjar, s’amaguen i surten quan ja hem marxat.

Ens vam proposar una petita investigació. Vam voler dur a terme un senzill experiment, procurar guanyar-nos un conill i intentar domesticar-lo.

Per començar, vam decidir que el menjar li donaria sempre la mateixa persona i de tant en tant els aniria a veure per canviar-los-hi l’aigua, la palla, intentaria tocar-los, etc.

Al principi el comportament dels conills era bastant similar, però al passar les setmanes, vàrem comprovar que la reacció canviava envers la persona que l’alimentava i tocava.

Així que neguem la nostra hipòtesi, si bé és cert, no vam aconseguir que els conills siguin animals domèstics ja que quan els cridem no ens fan cas, però hem pogut comprovar que quan la seva alimentadora li porta el menjar, ja no s’espanta, quan intenta tocar-lo, creiem que l’associa a una carícia. Per tant, el comportament d’un conill pot canviar. 

Vanesa Beltran

Sandra Cañete

Sandra Castelnuovo

Tamara Herrera

Noves incògnites sobre els conills

En començar el treball de l'observació dels conills vam  pensar una serie de preguntes sobre tot allò que volem saber i/o observar. Però el context de l'observació, al ser gairebé en un medi natural, ha canviat. Els últims dies esta plovent i comença a refrescar, aquest canvi de temps i temperatura ens ha portat a fer-nos noves preguntes, les quals, mitjançant la observació, volem respondre.


Aquestes qüestions són:
- Quin es el comportament dels conills quan plou?
- Els afecta el canvi de temperatura?
- Hem d'intervenir per millorar la seva situació? I en cas de que estiguéssim en una escola, que hauríem de fer?
- La mare protegeix als conillets del fred i la pluja d'alguna manera?



TREBALL: Comportament dels conills els dies de pluja. 

FORMULACIÓ DE LA HIPÒTESI: Els conills, davant de la pluja, es mantenen molt inactius, amagats als seus amagatalls.


CONFIRMACIÓ/NEGACIÓ DE LA HIPOTESI: 

L'observació de la realitat rebat parcialment la nostra hipòtesi, donat que no és cert que els conills quedin totalment amagats els dies de pluja. Sí és ben cert que en moments de pluja intensiva resten amagats. No obstant, tot i plure de manera feble, o fins i tot moderada, els animals surten a menjar (llavors, recordem que són animals que per les seves característiques de roedors mengen un alt nombre de vegades al dia). Però no tan sols això sinó que els conillets surten, a més a més, a jugar , duent a terme les seves típiques activitats recreatives tals com salts, accelaracions i petites curses. Cal remarcar que el seu pelatge, el qual mantenen sempre en perfecte estat, fa les vegades de protecció contra fred i aigua, donat que repeleix la pluja (sempre i quan aquesta no sigui molt intensa).  

Però volem continuar observant per veure si hi ha un canvi de comportament o si passa alguna cosa important.


Vanesa Beltran
Sandra Cañete
Sandra Castelnuovo
Tamara Herrera

¿Per què els conills tenen les orelles tan llargues i la cua tan curta?

A mesura que hem anat observant els nostres animals, una de les preguntes que ens vam plantejar va ser aquesta: ¿i per què els conills tenen les orelles tan llargues i la cua tan curta?

Vam començar a pensar i a plantejar-nos diverses hipòtesis que donessin una explicació lògica a aquest fet: potser és perquè així poden escalfar a les cries o a si mateixos o perquè el sentit de l'oïda el tenen molt desenvolupat...

Aquesta última premissa creiem que pot ser la més vàlida. Perquè? Doncs pensem que com que l'hàbitat natural dels conills són els boscos, majoritàriament, i són llocs on viuen molts animals depredadors que busquen aliment, els conills han de disposar d'un sentit de l'oïda molt desenvolupat, ja que així poden sentir a llarga distància als depredadors i reaccionar per fugir del perill.

I pel que fa a la cua? Aquesta pregunta no ens ha fet pensar en gaires opcions... Creiem que la cua és curta pel simple fet que l'especie del conill ha evolucionat d'aquesta manera amb el pas de milers d'anys.

Vanesa Beltran

Sandra Castelnuovo 

Sandra Cañete

Tamara Herrera

La relació entre els conills

Abans de començar el treball ens vam fer algunes preguntes que ens volíem respondre durant l'observació i posterior reflexió, un dels aspectes que ens despertava interés era la relació que tindrien els conills. Abans de començar l'observació algunes pensàvem que els conills adults no tindrien problemes per acollir els conills petits, però potser ens imaginàvem que podrien barallar-se per menjar o per ser el líder. Com sabíem que els conills conviurien amb altres animals, ens vam imaginar que potser tindrien problemes i potser s'arribarien a barallar-se.  


Després hem pogut comprovar a través de l'observació, si les nostres primeres hipòtesis eren correctes. Hem pogut observar que els conills ja són de per sí temorosos (per supervivència), donat que són herbívors i són la base de la cadena alimentària. Són animals tranquils, però és normal que sovint hi hagi enfrontament entre ells, ja que volen defensar el seu espai, el qual ja marquen amb secrecions corporals. Quan entra un nou conill, d’un principi actuen violentament, però passa amb el pas d’alguns dies. Els conills són animals molt independents, de fet, les cries, un cop es deslleten són autosuficients i estan bastant distants dels seus pares. Encara que entre ells juguen molt, fan exercicis de salt i carreres que els serveix per la seva supervivència.

També volíem saber quin comportament i relació tindrien els conills amb els altres animals, durant aquestes setmanes hem pogut observar que el seu comportament és molt similar, es mantenen distants i territorials pel que fa al seu niu i els aliments.

Un altre aspecte que hem pogut observar en quan a les relacions que s’estableixen, ha sigut durant l’embaràs, ja que la mare ha estat totalment distant del mascle durant l’embaràs. 


Després de fer-nos algunes hipòtesis del que podia arribar a passar amb les relacions que establirien els conills, hem pogut concloure que estàvem encertades amb la opinió que teníem sobre el comportament que tindrien per defensar el seu territori, però ens equivocàvem pensant en la relació que mantindrien amb els altres animals, ja que ha estat molt semblant a la relació que tenien entre els conills.  


Aquí us deixem l'enllaç d'un PowerPoint que hem fet on hem posat diferents fotografies, també us posem el power a  baix i a més a més  dos vídeos sobre els conills.  

Vanesa Beltran
Sandra Castelnuovo
Sandra Cañete 
Tamara Herrera

La seva alimentació

Quan vam començar el treball ens vam plantejar algunes qüestions relacionades amb la seva alimentació, el part, com es relacionen entre ells. Durant aquestes setmanes hem començat a donar resposta algunes d’aquestes qüestions, ja que fa una setmana que van néixer els conillets, i vam poder observar el part i la preparació que feia la mare.

Un altre aspecte que hem donat resposta és la seva alimentació. Els conills són herbívors, la seva dieta es compon de diversos vegetals, amb un component fibrós important, és a dir, mengen molt de farratge i poc gra.  Els conills necessiten tenir una dieta molt especial, ja que necessiten aliments que continguin gran de quantitat de cel·lulosa i no massa sucres. Van menjant petites quantitats d’una manera continua.  Els aliments verds poden constituir el 45% de la dieta.  Han de disposar d’aigua fresca.  També mengen pa sec, fruita i sobretot, herba.

Vanesa Beltran

Sandra Castelnuovo

Sandra Cañete 

Tamara Herrera

El part de la femella embarassada

Fa uns dies que estàvem esperant a que la femella que està embarassada tingués els conillets, per tant, durant uns dies hem estat fent l'observació de com és un part de la conilla. 

Ja fa uns dies que la femella està molt grassa, i a més, ens hem adonat que en determinades zones del cos li falta pèl. Després de dies i dies igual, la nostra sorpresa ha sigut quan hem vist la femella molt amagada en un dels caus, envoltada de pèl i de set conillets minúsculs!!!

Ens hem documentat i hem esbrinat que la femella del conill, dies abans del part, s’arrenca el seu propi pèl per a que els seus conillets acabats de néixer no passin fred, ja que ells neixen pelats.

No es poden tocar massa ja que semblen molt fràgils. Tenen la mida d’ un dit de la mà!!!! 

Vanesa Beltran
Sandra Castelnuovo
Sandra Cañete 
Tamara Herrera

Les pastanagues

Nosaltres som la Vanesa Beltran, Sandra Castelnuovo, Sandra Cañete i Tamara Herrera i observarem els conills.   

Les possibles preguntes inicials que ens hem fet són:

- Què mengen?
- Com és un cau per dintre?

- Com és un part?

- Per què tenen les dents tant desenvolupades?

- Com es relacionen amb altres animals?


Hem escollit els conills, perquè creiem que en una escola que tinguin hort, poden tenir gàbies i tenir-ne els conills, i així poder-los observar. Nosaltres els tenim també acomodats en un hort, dins d'una gàbia on conviuen amb altres animals. Una de les conilles està embarassada, per tant, potser en una o dos setmanes tindrà els conills. A més a més, al tenir-ne més d'un conill, també podrem mirar la relació que s'estableix entre ells. 


A continuació us deixem un PowerPoint amb fotografies de la primera setmana d'observació, també us deixem l'enllaç.