El so dels grills

Després d'escoltar els grills en diverses sessions de classe, ens vam preguntar si el seu cant tenia diferents significats depepent les necessitats. Va ser així com, escoltant el so dels grills vàrem poder identificar diferències entre els sons dels grills.
Aquestes diferències en els sons eren degudes a que eren fetes per mascles i femelles? En una posterior recerca vàrem trobar la resposta assabentant-nos de que només els mascles fan aquest soroll característic.

El fet de tenir mascles i femelles al terrari va ser un aspecte clau en aquesta investigació, ja que la intenció dels sons dels grills és purament d'aparellament. Poden ser de tres tipus:
- Per atraure la femella.
- Per provocar-la a aparellar-se.
- Reclam de lluita a altres mascles per tal d'aconseguir la femella.

Però com fan soroll els grills? Algunes de les hipòtesi formulades al voltant d'aquesta incògnita van ser encertades, altres com la possiblitat de fer el so amb la boca anaven per mal camí.
Poc després vàrem comrovar com, amb els pels i punxes que tenen a les potes de darrere, fan un freagament característic que produeix el famós so.

Conte del Grill Fric

Què millor que fer un conte amb dibuixos il·lustratius pels nens, el grup dels grillats vàrem fer una pluja d'idees i finalment vàrem decidir entre tots fer el conte del grill Fric.

CONTE GRILL FRIC

Aquest és un conte per Primària on els fa investigar i fer que els nens es facin hipòtesis. Explica la història del grill utilitzant dibuixos molt explicatius. Ells són els protagonistes i els fa resoldre alguns problemes tot llegint el conte.

Cicle vital dels grills

Ens preguntem d'on surten els grills?, tenim certa curiositat per esbrinar com neixen i quines serien les millors condicions per sobreviure.

• Com va  canviant el seu  comportament a mida

que es fan grans?

• Què fer amb els que es moren, se'ls menjarà un altre animal?, es podriran?

Fem una recerca del cicle vital d'un grill i després entre tots el comentem a la pissarra, prèviament per això els fem preguntes per veure quins coneixements previs tenen d'aquests animalons i s'hi algun alumne n'ha vist néixer cap.

Seguidament els diem si saben que és la metamorfosi i els posem un exemple amb la papallona perquè tinguin una idea.

Un cop han vist tot el cicle vital i la seva metamorfosi els posem un vídeo per respondre a algunes de les qüestions que prèviament teníem com a hipòtesis.

Com serà un grill per dins?

Ara, un cop ens havíem fet a la idea de com és un grill per fora i les seves característiques, cal observar com és per dins?.

Primerament fem que els alumnes representin a partir d'un dibuix com creuen que serà l'interior d'un grill i a partir d'aquestes representacions contrastem amb la recerca d'informació i finalment els diem que a la regió de China tenen molta importància ja que els Xinesos consideren aquests animals com a guerrers i molta gent els guarda en capses a casa per divertir-se amb el seu cant i gaudir d'ell.

Amb aquest vídeo podem observar la importància que adquireix els grills pels Xinesos.

Els grills s'orienten, que perceben?

Ens preguntem si els grills també s'orienten, s'hi poden veure o no. Com s'orienten? Creieu que la seva anatomia els serveix per alguna cosa? o hi han parts del cos que no fan servir.

Ells al fer-se aquestes preguntes també busquen com fer per poder observar si s'orienten o no. Un alumne porta a classe un article que explica una mica la percepció visual del grill, en concret el Acheta domestica*. Amb aquest article es vol demostrar una mica si els grills hi veuen o no i també si reconeixen característiques de la forma del seu medi.

* Acheta domestica és originari del continent asiàtic, però presenta una distribució mundial. Presenta aquest epítet doncs viu en edificis humans. Mesura de 16 a21 mm, té el cos esvelt i és de color marró clar. És un animal nocturn i crepuscular. Els mascles i les femelles són molt semblants, però elles tenen un ovipositor a la part del darrere de 12 mm. Són els mascles els que canten.

Acheta domestica

[FONT: Facultad de Biología UCM]

Hipòtesis 

- Els grills hi veuen.

- Els grills s’orienten pels elements del medi que els rodegen.

- Els grills es dirigeixen cap als marges dels elements del medi.

Per tal d'analitzar-ho utilitzen un dispositiu de franges blanques i negres que intenten fer veure que són elements del medi, d'aquesta manera poden veure si aquests perceben elements i en cas de que els percebin, si tenen una influència o no en ells, si els utilitzen o no per orientar-se.

MATTHEWS, R. W; MATTHEWS, J. R. Insect behavior Ed. Springer (2ª edició). 2010

VARELA, F Los ojos de los insectos Ed. Alhambra. 1974

Els grills són insectes?

Avui ens preguntàvem si realment els grills els podríem catalogar com a insectes, 

hem pensat d'observar un grill i també observar una mica el que seria l'anatomia general dels insectes. A l'escola ho treballaríem mostrant primer de tot unes fotografies i mirant ven bé les seves característiques, com són, si comparteixen moltes de les semblances o no.

Primerament mirem les característiques dels insectes.

Comparem amb l'anatomia del grill:

Per tant, després de la comparació:

- Té el cap gros, el tòrax curt i un llarg abdomen com és el cas dels insectes
- Fa uns 2 cm de llarg. És de color marró fosc.
- Té ales ben desenvolupades, però les utilitza poques vegades i es mou saltant, alguns insectes les utilitzen per moure's ràpidament.

Serà de la família dels artròpodes? 

Podem afirmar que es tracta del grup dels insectes amb aquestes semblances que hem vist?

Els grills canten? L'estridulació!!!!

Avui ens fixem sobretot en el so dels grills i si aquests canten o la finalitat del seu so. Perquè canten?

... serà per cridar l'atenció dels altres insectes?

... perquè estan contents?

... perquè volen fer-se notar?

... perquè tenen por?

----

Després de fer un parell de classes sentint el cant d'aquest ésser viu, fem que els nens intentin esbrinar perquè ho fan, com ho fan?, qui canta dels dos?, si el mascle o la femella, o canten els dos.... per això els diem que poden buscar informació, preguntar-ho a casa, etc.

Alguns però ho busquen a l'enciclopèdia digital del seu municipi i troben una mica d'informació.

Informació sobre el cant dels grills

Per produir el so tan peculiar d'aquests insectes, aixequen lleugerament les ales i les freguen una contra l'altra. Les femelles són capaces de captar aquest so gràcies al fet que, com la majoria dels ortòpters, tenen òrgans timpànics.Només els grills mascles emeten el famós cant fregant les seves ales (que han perdut la seva funció de vol), les femelles es diferencien del mateix en el cas del grill comú (Acheta domesticus) perquè són de color més fosc, les seves ales són llises i tenen un apèndix (el ovipositor) a l'extrem de l'abdomen que li permet posar els seus ous sota terra introduint aquest mentre efectua la posta. 

El so produït s'anomena estridulació i és diferent en cada espècie, a més la freqüència depèn de la temperatura.

Els grinyols del grill poden servir com a indicador de la temperatura aplicant una següent fórmula matemàtica: número de cants per minut, dividit per cinc i restant-li nou al quocient.
La longitud d'ona del cant d'un grill és similar a la distància que hi ha entre les dues orelles humanes, raó per la qual resulta difícil establir la localització d'un grill pel seu so.


Posterior reflexió general entre tots:

- Els grills canten per aparellar-se.


- Ho fan aixecant les ales i fregant-les una contra l'altra.


- Només emeten el so els mascles, les femelles no el fan.


- Com mes calents estiguin més canten.


- número grinyols per minut / 5 - 9 = temperatura que es troben


Finalment són ells els que se'n adonen de la importància d'aquest so i les característiques d'aquest. Avui, per tant, aprenem a viure amb el cant dels grills.

Observem detingudament els grills

Fem una observació directa dels grills, ens hem fet preguntes sobre com diferenciar si són mascles o femelles. Ens que ens hem de fixar en varies coses per saber si es tracta de grills mascles o femelles.


Com són?

	- Hi ha moltes classes de grills.
	- Són de la família dels gríl.lids
	- Són de color fosc, la femella és més negra
	- Els mascles i les femelles són diferents, la femella té un oviscapte que és per on fan els ous
	- Tenen unes dents de cranc, com pinces
	- Tenen 6 potes, les del darrera són més llargues i tenen espines
	- El tercer parell de potes és més gran per poder saltar
	- Tenen 4 parells d’ales

Podem observar doncs, que la femella és més negra com hem anomenat abans, els dos tenen les dues potes del darrere més llargues, però si que es pot observar que te una mena de "cua" que se'n diu oviscapte per on fan els ous

 

La diferència morfològica més destacada entre els dos  sexes és el llarg conducte que les femelles tenen al darrera, l’ovipositor. 

Schaaff, O., Feu, T., Ferrando, J. i Garcia, F. ( 1996 ) Projecte Descoberta 3-6.Centre de Documentació i Experimentació de Ciències. Generalitat de Catalunya. Editorial Ciència Activa. Barcelona.

Grillats: evolució de l'hàbitat

Passat un temps hem pogut adonar-nos de certs canvis pel que fa el nostre terrari muntat prèviament.

El terra del terrari ens l'hem trobat ple d'excrements i algunes de les plantes estaven pansides, alhora hem hagut de canviar l'aigua del bevedor perquè restava bruta. També hem pogut observar que els grills s'amaguen més a la totxana que no pas en els pots horitzontals que varem posar per a la fi d'aquests.

Els tres tests posats a l'inici (mongetes, cigrons i llenties) hem pogut veure que el test amb la mongetera no ha crescut a diferència dels altres dos que si que ho han fet, els cigrons han crescut més que les llenties. Un dels objectius inicials era que els grills també s'alimentessin d'aquestes plantes però no ha estat així, no les han tastat. Així doncs hem esbrinat perquè no és així. Mengen enciam però no tot tipus de plantes.

ELS GRILLATS

Nosaltres som el grup dels "GRILLATS".

Hem triat els grills perquè pensem que és un ésser viu curiós i que té un so que el caracteritza, pensem que es tracta d'un ésser viu proper als infants envoltat de  natura.

Hem triat fer l'observació dels grills. Varem escollir els grills per poder observar un cicle vital més ampli, inicialment ens hem proposat fer la cria dels grills i després introduir-hi un altre element que modifiqui l'ecosistema d'aquest (el llangardaix).

Hem cercat com ha de ser un bon terrari i les condicions que ha de tenir:

- És convenient cobrir el fons amb una capa de sorra o terra
- És desitjable poder separar diferents àrees, per a mantenir separats els adults de les diferents fases larvàries.
- Cal tenir un ponedor ample, un pot amb una capa de cotó al fons recobert amb terra d’humus i que s'ha de mantenir sempre humit
- L’abeurador pot ser un tub de vidre tapat amb cotó.
- És recomanable de posar-hi un tros de totxana que els permeti amagar-se i tenir habitacles independents.

Vam anar a buscar al CDEC els grills i ens en van facilitar quatre pots amb 5 grills a cada pot, ens van ensenyar el seu hàbitat juntament amb una explicació de les seves necessitats bàsiques com per exemple (llum, menjar, condicions de temperatura...)

Poc després els vam introduir al terrari on vàrem poder comprovar que s'amagaven individualment en cadascun dels forats de la totxana, fins passat uns dies no hem observat que s'han aparellat de dos en dos en aquests mateixos forats; ens agradaria saber per què ha passat això.

Primerament, vàrem preparar un terrari amb sorra, una totxana, algunes plantes i uns testos on vam plantar mongetes, cigrons, llenties... per comprovar de quin menjaven més, també pots una mica confortables perquè puguin estar-hi a dins.

QUÈ MENGEN?

 - Mengen fruits secs i pells

 - Mengen vegetals i pinso de gos i de gat triturat.

Sabent nosaltres que mengen pinso de gos i de gat, nosaltres els hem preparat pinso de fura triturat, hem pogut observar doncs, que se l'han menjat, així com també l'enciam i el pa.

Schaaff, O., Feu, T., Ferrando, J. i Garcia, F. ( 1996 ) Projecte Descoberta 3-6. Centre de Documentació i Experimentació de Ciències. Generalitat de Catalunya. Editorial Ciència Activa. Barcelona.

David Catchot, 

Estel Gamisans, 

Regina Beltran, 

Joan Amat i Laia Castellà.