Mort de dues famelles

Avui, un membre del nostre grup s’ha trobat dues femelles mortes al fons de l’aquari. No sabem què ha pogut passar, ja que els altres dos membres estem d’estada intensiva de pràctiques a l’escola, però amb tot el que hem anat observant, podem preguntar-nos algunes coses.

-S’han mort per assetjament dels mascles? Sabem que els mascles persegueixen molt a les femelles (per això ha d’haver un número major de femelles a l’aquari). Per aquesta raó, i per seguretat, hem apartat a l’última femella que queda (teníem quatre, però una ens va desaparèixer de l’aquari i les altres dues han mort) a la paridora.

-Un possible augment de la temperatura de l’aigua de l’aquari? És una possible causa, però els altres adults han sobreviscut.

-Potser s’han barallat? Ens basem en això perquè una víctima tenia la cua arrencada.

-Falta de menjar? Aquests peixos poden estar dos o tres dies sense menjar. I hi ha hagut ocasions en què, després de coincidir un cap de setmana i un pont d’un o dos dies, els peixos seguien vius.

A més d’aquest desgraciat accident, comentar també que els nostres petits peixos segueixen el seu procés de creixement, alguns més ràpid que d’altres. Val a dir, també, que fa poc van néixer un altre cop més guppys d’una de les femelles que teníem separada.

Observació dels peixos

Aquesta intervenció la dediquem a l’observació que hem anat fent dels peixos, tant pel que fa a com són físicament com al seu comportament.

La Coridora, el peix “neteja-fons”, és un peix tranquil i pacífic a simple vista. No aparenta tenir cap mena de relació amb els guppys i passa la major part del temps nedant pel fons de l’aquari. Veient el seu comportament, ens fem un parell de preguntes:

-Per què no puja mai a la superfície, o almenys neda pel mig de l’aquari?

-Què fa tota l’estona al fons?

Després d’observar-los físicament i investigar a pàgines especialitzades, vam trobar la que pensem que és la solució...

La nostra Coridora és d’un color marró i brilla, depenent com li doni la llum. Té un parell d’aletes petites a cada costat, una altra a l’espatlla i una altra a la cua, que és la que més utilitza per desplaçar-se per l’aquari.

També ens hem fixat en una espècie de bigotis, que no tenen altres peixos d’aquari, i que els mouen molt quan es van arrossegant pel fons i ens ha sobtat el fet de no trobar-li escames, que són l’aparell per on respiren els peixos. Aquests dos detalls ens han fet fer-nos diverses preguntes:

-Per a què utilitzen aquests bigotis? Quina utilitat tenen?

-Com és que no tenen escames? Com respiren? Es possible que tinguin alguna espècie de “nas” si, com hem vist, tenen bigotis?

Després d’informar-nos ens hem assabentat que els bigotis els utilitzen per rastrejar menjar d’entre les pedres del fons de l’aquari. I quant a les escames, és cert que no en tenen, sinó que tenen a cada banda del cos una filera de plaques òssies que els serveixen per defensar-se de possibles atacs. La seva manera de respirar és agafar oxigen de la superfície a través de l’intestí i expulsar-lo en forma de CO2  ^{per l’anus, però encara no ho hem observat això.}

Quant als guppys, tenim quatre femelles i dos mascles, ja que, pel comportament del mascles, el qual explicarem més endavant, la proporció de femelles ha de ser major.

Les femelles són bastant més grans que els mascles quant a mida. En tenim dues que són platejades i amb matisos taronges i dues platejades amb matisos blaus. Pel que fa a les aletes, dues d’elles la tenen gran i les altres petita. Això es deu a que hi ha diferents tipus de cua de guppys. A més, les quatre les vam comprar ja embarassades. Se sap que estan en estat perquè els hi surt una taca negra a la panxa. Què deu significar? Per què els hi surt? Després d’investigar hem descobert que són els guppys petits dins de la mare Quan més a prop estan de parir, més gran i notòria és la taca.

Pel que fa als mascles, aquests, com hem dit, són més petits que les femelles. En tenim un platejat i taronja i un altre platejat i blau. Aquests, al contrari que les femelles, tenen una aleta ventral. Quina és la seva funció? Per què la tenen només els mascles? Havent investigat, sabem que serveix per a la reproducció, però com s’ho fan per reproduir-se?

Pel que fa al comportament d’ambdós sexes, els mascles són molt més actius que les femelles, i estan la major part del temps nadant darrere de les femelles per poder reproduir-se. Fins on hem vist, les femelles sempre han “rebutjat” el mascle i intenten fugir, però molts cops l’assetjament és constant.

Se'ns ha mort un peix

Aquest matí hem anat a observar els peixos i ens hem trobat mort la Coridora, el peix encarregat de netejar el fons de l’aquari. El dia anterior, l’havíem canviat a l’aquari petit amb les cries perquè netegés el fons marí.

-Per què? Què ha pogut passar? Ho hem estat comentant els membres del grup i han hagut dues hipòtesis.

1- És possible que, per haver tant menjar, s’hagi atipat i hagi mort.

2- El canvi de temperatura de la peixera l’ha matat.

Després, tot pensant, ens ha sorgit una altra idea: Pot haver estat atacat pels guppis petits? Però després hem pensat: ha tingut la Coridora cap problema amb els guppis adults com per ser atacada pels petits?

-Què podríem haver fet per evitar-ho? Barrejar una mica l’aigua dels dos aquaris perquè fos semblant l’una amb l’altra? Posar una mica d’aigua de l’aixeta més freda o més calenta per tal que la temperatura fos semblant a la de l’aquari on estava? Però, i si aquest no era el problema? I si el que l’ha matat ha estat la gran quantitat de menjar, què podríem haver fet per evitar-ho?

Naixement dels mini-guppys

Fa pocs dies ha parit la femella embarassada, la que teníem aïllada. En els dies previs al part, ens plantejàvem algunes preguntes, a saber:

-Quantes cries tindrà la guppy?

-Què passarà amb les cries si les ajuntem amb els adults?

Prèviament, ja ens havíem informat a la xarxa, però el nostre objectiu era comprovar-ho. La guppy mare va tenir una vintena de cries, mentre que a la xarxa vam llegir que tenien entre cinquanta i cent cries per part.

El segon pas va ser agafar primerament tres guppys i tirar-los a la peixera amb els adults. La teoria que coneixíem va trigar cinc segons a consumar-se. Quan els guppys petits van caure a la peixera, ràpidament van ser perseguits pels adults i devorats.

En aquest moment ens va sorgir una altra pregunta:

-Si llencem tres guppys més, i tenen sort de sobreviure als primers atacs, utilitzaran el seu instint per intentar amagar-se?

D’aquesta manera, vam agafar dos guppys petits més i els vam abocar amb els adults. Va ser curiós veure com els adults estaven concentrats en el lloc on havíem tirat els altres tres. Un dels dos no va sobreviure, però l’altre va aconseguir escapar amagant-se entre les pedres del fons: estava intentant sobreviure mitjançant el seu instint. Un cop descobert, va aconseguir de nou escapar i es va refugiar darrere de la pedra gran que tenim a la peixera, però allà no va durar molt de temps i finalment també va ser devorat.

La pregunta que ens fem ara és si aquesta femella tornarà a quedar-se embarassada, ja que tenen cries cada mes.

Els Guppys-Mollys

El nostre grup s’anomena els “guppys-mollys” i som el Carles Furest, l’Eduard López i el Juan Antonio León.

Després de discutir sobre l’animal que utilitzaríem per l’activitat, ens vam decidir pels peixos guppys i mollys. El pas següent va ser decidir quines observacions faríem, com mirar si s’aparellarien i tindrien cries, però a mesura que hem anat avançant en l’activitat, i després de llegir unes fotocòpies i buscar informació a la xarxa, hem aprofundit una mica més per ser més precisos en la nostra recerca.

El primer pas, va ser muntar l’aquari i regular les seves condicions: netejar l’aquari, col·locar unes quantes pedres de fons, netejar i col·locar tot el material necessari, comprovar que el petit motor funcioni, ajustar el termòmetre, posar un alliberador d’oxigen, etc.

El segon pas, ha estat col·locar els peixos guppys (els mollys encara no els tenim) dins l’aquari però dins de la bossa en la que els ens van donar a la tenda perquè s’anessin climatitzant i acostumant a la temperatura de l’aigua de l’aquari. Després, hem afegit una mica de l’aigua de l’aquari a la bossa dels peixos perquè anessin agafant poc a poc la temperatura de l’aigua i ja els hem col·locat lliurement dins l’aquari en sí.

Un cop lliures, els hem tirat una mica de menjar i hem separat a una femella, la que està més embarassada, dins d’un recipient perquè tingui els fills quan toqui, ja que si els posés a l’aquari amb els altres peixos, tant ella com els altres guppys es menjarien les cries.

Ara cal afegir, com ja s'ha dit, els peixos mollys, les plantes d'Elodea i esperar.