No ens oblidem del currículum!

El treball de l'observació d'un ésser viu, en el nostre cas de les formigues no el fem per caprici.

Nosaltres, pensem que un mestre abans de dur a terme un treball o experiment a l'aula a de tenir clar a on vol arribar, quins continguts, competències i objectius vol que els alumnes assoleixin amb aquest.
Observar formigues, no només és aprendre de formigues. És aprendre a observar, a adquirir responsablitats davant la vida d'un ésser viu, a buscar informació, a debatre, a escoltar les opinions o conclusions de companys, a comprendre models d'éssers vius...

El currículum d'Educació Primària ho diu ben clar en el seu apartat de l'àrea de Medi natural, social i cultural:

"L'aprenentatge ha de ser contextualitzat i encaminat a interpretar les experiències, tant directes com indirectes, properes en el temps i en l'espai i significatives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives."

Això que diu el currículum, és el que hem fet amb les formigues: hem viscut una experiència contextualitzada, significativa i dins del nostre grup hi ha hagut un intens debat: "per què passejaràn els ous?", "per què no surten de la proveta?", "Què hem de fer per què no se'ns floreixi el formiguer?"

Hem viscut a la nostre pell que experimentar, no és el mateix que llegir i que el fet de viure l'experiència de cuidar un ésser viu, marca molt més que llegir informació sobre aquest. Hem après molt de formigues, però alhora hem après sobre com treballar amb models, i amb una metodologia molt més constructivista.

Per això us volem regalar una frase de Confucio que ho descriu a la perfecció:

"Me lo contaron y lo olvidé, lo vi y lo entendí, lo hice y lo aprendí"

Com treballar més competències amb l'observació d'un ésser viu?


Hi ha una competència que podem treballar d'una manera directe amb l'observació dels éssers vius: les competències comunicatives. Comunicar tot allò que anem descobrint dels nostres animals. Això ho podem fer de manera oral a l'aula a través del debat científic, però també ens podem servir dels recursos TIC. Podem crear un blog, podem fer vídeos, presentacions de power point... Fins hi tot amb animals petits com les formigues podem fer servir recursos com el MOTIC i veure projectada la formiga d'una manera ampliada. El MOTIC fins i tot té la opció de mesurar exactament la formiga.

Us animem a que feu experimentacions, i a que observeu éssers vius. Però sobretot traieu-li el suc que se'n pot treure!

Us deixem un exemple, en aquest CEIP del Prat del Llobregat, a més de treballar l'observació dels éssers vius amb les formigues, han utilitzat diversos recursos TIC

Antonio, Clara

Barral, Elisabet

Bernadó, Mireia

Casanovas, Mireia

Contrucció del nostre formiguer

A continuació us volem mostrar el procés de creació del nostre propi formiguet. El vam fer de manera artesana els materials que vam utilitzar van ser els següents:

- Base de fusta de 35x35 cm. 

- Dues planxes de metraquilat de 20x30 cm.

- Canaleta per passar cables (desmuntada)

- Silicona Transparent

- Tela 

- Precinte

PRIMER PAS: 

- A la base de fusta hi centrem la part superior de la canaleta. 

- Hem de tenir tres trams de canal. Entre cada tram hi col·locarem les planxes metraquilat. 

- Ho enganxarem amb silicona i mentre s'asseca, ho reforçarem amb unes agulles d'estendre que pressionaran per les bandes. 

SEGON PAS:

- Col·locarem l'altra part de la canaleta entre les planxes de metraquilat tapant, així, les parts laterals del recinte.

- Hi posarem una bona capa de silicona i ho deixarem assecar. 

El formiguer ja està acabat. Com es pot veure a la fotografia, la part superior està tapada amb un tros, també de regleta que farà de tapa provisional. Per reforçar-ho hi col·locarem una tela que transpiri enganxada amb precinte. 

Fins aquí, l'explicació de com fer el nostre propi formiguer. 

Ara ens faltaria la terra i les formigues. Segons quina època de l'any, no és gens fàcil trobar formigues i menys una reina. Per sort, tenim la solució, es pot contactar a partir d'aquesta pàgina web http://www.anthouse.es/ amb un noi que distribueix formigues i l'únic cost és el tranport. Ell mateix us podrà assessorar. 

Pel que fa la terra, ha de ser una terra estèril, que se'n diu. Fàcil, per esteril·litzar-la la podeu primer congelar i després posar-la al microones. 

Esperem haver-vos donat algun recurs per si mai heu de crear aquesta mateixa observació. La pròpia creació dels recursos, és emocionant, ENDAVANT! 

PER FORA I PER DINS

Al realitzar aquest treball no podem oblidar observar les nostres formigues. És difícil veure-les bé a ull nu, ja que són molt petites, per això vam decidir fer l'observació amb una lupa binocular. Ens va ser complicat ja que la formiga es bellugava, però no volíem que la nostra observació li produís danys.
Abans d'observar la formiga ens vam fer una sèrie de preguntes de com és la formiga per fora:
- Quantes potes té?
- El seu cos per quantes parts ( bonys ) està format?
- Quants mil·límetres fa?
- Té ulls? Els podem veure?
- Té pel?

Gràcies a l'observació més detallada de la lupa vam poder resoldre alguns dels nostres dubtes. Aquí adjuntem una imatge de com és per fora una formiga, ja que era impossible fer una fotografia.




També teníem preguntes de com són les formigues per dins, aquestes no les hem pogut comprovar:
- Com respira una formiga?
- Fa la digestió?
- Què fa el seu cos des de l'entrada de l'aliment fins la sortida?
- Té òrgans?
- Com es reprodueix?



Gràcies a la informació buscada per realitzar el conte, hem pogut esbrinar algunes d'aquestes preguntes, com ara el seu procés de reproducció, entre d'altres.

Tipus de formigues que hi ha arreu del món i a casa nostra

El món de les formigues és molt ampli. Nosaltres hem estat cuidant un tipus de formigues anomenat  Lasius Niger les quals tenien unes característiques determinades.

Ara bé, hi ha aproximadament unes 12.000 espècies de formigues al món. Algunes d’elles viuen a casa nostra. Podem trobar-nos  per exemple les Messor( formigues granívores que s’alimenten de llavors), les Pheidole Pallidula, Crematogaster scutellaris ( Les quals si se seten amenaçades desprenen una goteta de verí), Camponotus( aquest tipus de formigues són de mida gran) . Totes elles són animals socials. Però hi ha  característiques que varien.  La manera d’alimentar-se és una de les coses que pot variar  ( algunes són vegetarianes i s'alimenten del nèctar de les flors, de fulles i de llavors però també hi ha formigues que mengen restes d'animals morts o excrecions líquides dels pugons). Un altre aspecte canviant entre les diferents espècies és l’anatomia, en algunes espècies, les formigues obreres són gairebé totes iguals mentre que en altres espècies les obreres són totes de diferents mides en funció de la tasca que desenvolupin dins la seva colònia. El lloc on posen estableixen el seu formiguer també varia en funció de l’espècie, hi ha espècies que el posen sota una roca, altres en escletxes de roques, en l’escorça dels arbres...  Per tant és important saber quin tipus de formigues, en el cas que decideixis cuidar-les, vols cuidar ja que en funció del tipus de formigues que siguin cal tenir en compte les seves característiques i les seves necessitats ja que com em vist no és la mateixa.

                                                       

El misteri dels ous: què en sortirà? per què els tracten així?

Per què les obreres passejen el ous?

Quan vam descobrir que la nostra reina havia posat els ous vam passar uns dies observant-la. Les obreres agafaven els ous amb les pinces bucals i els passejaven dins de la probeta i feien quelcom extrany amb les pinces com si els mosseguessin, cosa que ens preocupava i no enteníem. Vam parlar del tema amb el grup, i totes vam donar la nostra teòria d'aquest comportament:

• Les obreres potser es volen menjar els ous, com fan molts animals amb les seves cries. (els nostres companys que treballen els Gummys van haver de separar el peix fecundat dels altres per evitar que es menjessin els ous).
• Potser les obreres aparten els ous i els col·loquen a un lloc més apartat, com si es tractés d'una cambra de cria.
• Com que les obreres acostàven als ous a la banda del cotó humit, és potser perquè els ous necessiten per formar-se més humitat.

Van sortir moltes hipòtesis, i com que no trobàvem cap hipòtesi irrefutable ni pensant ni a partir de l'observació, vam decidir documentar-nos. Tot i que ens va costar dies trobar la resposta de què pretenien les formigues amb aquest extrany comportament, ho hem trobat i us transcrivim el fragment:

"Los huevos de hormiga son blancos y sólo miden 0,5 mm de longitud. Las obreras los llevan de un lugar a otro a medida que cambian las condiciones del nido, manteniéndolos siempre allí donde las condiciones son óptimas y lamiéndolos con frecuencia para mantenerlos libres de infecciones por hongos. Las larvas tienen aspecto de gusano, con cabeza y trece segmentos. Carecen de patas, pero las de algunas especies parecen solicitar alimento de las obreras moviendo de un lado al oro el extremo anterior del cuerpo. Las larvas son colocadas en montones de individuos del mismo tamaño y aproximadamente de la misma edad. Si en un montón surge un individuo de mayor tamaño, las "niñeras" le prestan más atención. Por consiguiente, la clasificación de las larvas de modo que todas sean del mismo tamaño sirve para que cada una reciba la cantidad de atención que precisa."

Ara entenem que feien amb la boca! no volien menjar-se els ous, els estaven cuidant... els mantenien nets de fongs i en les millors condicions dins del terrari.

En aquesta imatge podeu observar com les obreres (d'un tamany molt més reduit que la reina) estan manipulant els ous.

Què en sortirà de cada ou?

Una de les preguntes que teníem des de que vam començar el treball, fins hi tot des d'abans de tenir les formigues era la següent:

• Com una formiga es "proclama reina"?
• Com es decideix que surti una reina, una obrera o un mascle?

Teniem moltes ganes de conèixer la resposta a aquesta pregunta i després de buscar i buscar tenim la solució:

En un dia calorós d’estiu quan hi ha humitat, normalment després de ploure les formigues reina i els mascle (que són alats) surten a aparellar-se. Aquest fet s'anomena vol nupcial. La reina, en el vol nupcial, agafa provisions de cèl·lules germinals que guardarà tota la seva vida dins el receptacle seminal que tenen les reines ja que aquest, l’haurà d’organitzar per anar fecundant ous durant tota la seva vida.

Depenent de si la reina fecunda els ous o no, neixeran obreres, altres reines o mascles. Si la reina decideix no fecundar l'ou amb el receptacle seminal sortiràn mascles. Si la reina decideix fecundar-lo sortiràn obreres o formigues reina.

Formigues mascle i reina (alades) que han sortit a aparellar-se durant el vol nupcial. Les reines només surten un cop a la vida, ja que abans d'entrar al formiguer s'arrenquen les ales.

La reina guardarà tota la vida les cèl·lules germinals del mascle en el seu receptacle seminal i l'anirà distribuint entre els ous que posi.

Antonio, Clara

Barral, Elisabet

Bernadó, Mireia

Casanovas, Mireia

els ous

Com ja sabeu, nosaltres vam conseguir una reina fecundada i quinze obreres. Als pocs dies de posar les formigues en el seu hàbitat, el terrari anomenat "sandwich" que havíem construit, aquestes es van negar a sortir de la probeta amb la que les havíem introduït i la van començar a omplir de sorra.

Aquest comportament ens va desconcertar, totes pensàvem que les formigues sortirien ràpidament a explorar el seu nou hàbitat i ens vam trobar que només sortien les obreres a buscar menjar i que de seguida tornàven dins de la probeta.

Ens vam fer moltíssimes hipòtesis: si les formigues estaven ja acostumades a la probeta i si sentien segures, que la reina no volia sortir...

Després d'observar-les durant una setmana ens vam adonar d'un detall les obreres transportàven quelcom blanc minúscol dins de la probeta: eren ous!

La formiga reina no volia sortir de dins de la probeta perquè hi eren els ous, i al no sortir la reina, les obreres continuàven dins de la probeta.

Vam intentar fer fotos als ous però ens vam trobar amb l'inconvenient del seu petit tamany i de que a més del vidre del sandwich, teniem el vidre de la probeta. Les fotos malhauradament no es veien nítides.

Els ous de les formigues Lasius Niger són semblants a un granet de sucre; entre blanquinós i transparent molt petits, com el cap d'una agulla.

Us posem una foto d'ous de formiga per tal que us feu una idea de com són:

Antonio, Clara

Barral, Elisabet

Bernadó, Mireia

Casanovas, Mireia

Treballem les formigues amb els infants

             Una manera de treballar les formigues amb els nens :

Ja fa més o menys un més que el nostre grup observa, cuida i és qüestiona preguntes sobre aquestes criatures.

Avui em començat a pensar com podríem treballar les formigues amb els nens. Una manera  de fer-ho seria se’ns dubte  a partir de l’observació directa i l’experimentació. Però el nostre grup creiem que també és important tenir material adaptat que permeti a l’alumne poder resoldre dubtes o ampliar coneixements. Per tant, em pensat que una bona manera podria ser a partir d’un conte.

Realitzarem un conte on una formiga obrera serà l’encarregada  d’explicar-nos la manera que tenen  les formigues de viure, organitzar-se, reproduir-se, alimentar-se... 

Pensem que d’aquesta manera els nens seran capaços d’entendre millor la informació i alhora passaran una agradable estona llegint i aprenent. 

Canvi d'hàbitat

Després de més de dues setmanes observant les nostres formigues i veien que aquestes no sortien del tub d’assaig, hem decidit treure-les d’aquest.

Aquesta decisió l’hem pres conjuntament, quan hem deduït que ja no veuríem gaires modificacions en el seu habitat.

Hem  pogut comprovar que als primers dies van anar afegint i afegint sorra en el tub, però que d’allà no en sortien.  I és per això que hem decidit que la última setmana les trauríem i observaríem si fora del tub veiem alguna cosa interessant o si més no si s’adapten al seu nou habitat, ja que fins ara el seu habitat ha estat el tub d’assaig.

Per treure les formigues del seu habitat inicial hem tingut molta cura, al principi ens feia por per si les aixafàvem o sense voler els hi fèiem mal. No sabíem molt bé quin recurs utilitzar, però hem optat per inclinar el tub d’assaig i amb unes pinces arrossegar-les cap a fora, sempre molt delicadament.

Un cop totes les formigues ja estan dipositades al formiguer, hem pogut observar com totes es movien de forma descontrolada. En aquest punt ens hem creat preguntes:

-          Deuen estar investigant el nou habitat?

-          Al ser un espai desconegut, pot ser que estiguin perdudes?

-          Pot ser que necessitin que la reina les organitzi? I que els posi regles?

-          És possible que no es sentin còmodes en el nou habitat? I per això no volien sortir del tub d’assaig?

De moment ens hem plantejat possibles opcions, però que no sabem si amb el pas dels dies, gràcies a la seva observació, les formigues ens permetran canviar les preguntes per afirmacions correctes.

En aquesta imatge podeu observar com les vam treure de la probeta; inclinant-la i amb ajuda de les pinces.

Antonio, Clara
Barral, Elisabet
Bernadó, Mireia
Casanovas, Mireia

Aprenentatges metodològics que en fem de l'observació

A partir de l'observació de les formigues, no només hem après coses sobre les formigues. Hem viscut a la nostre pròpia pell la diferència estudiar aspectes de ciències amb experimentació i pràctica, és a dir d'una manera significativa que estudiar-los amb una fitxa o llibre.


L'experimentació a part de ser molt motivant, gairebé sempre fa que els alumnes es fixin en detalls que passarien per alt en treballs per fitxes. Per això, l'observació d'un ésser viu motiva que els alumnes es formulin preguntes i aquestes preguntes i les seves possibles respostes generen un debat científic al voltant de l'ésser viu.


Tal com vam treballar en el text, "Comprendre la vida en els seus aspectes" quan es cuida un ésser viu, sempre neixen un conjunt de preguntes i es poden treballar un conjunt de conceptes:

• -          Tenir cura de l’animal i els vincles de dependència que genera: cada quan l’hem d’alimentar? Que necessita?
• -          Construir un hàbitat: com és el seu hàbitat natural? Com ho podem fer per tal d’assemblar-s’hi al màxim?
• -          Alimentar: què menja? Com ho menja?
• -          Descriure la seva morfologia: com es per fora? Com deu ser per dins?
• -          Parar atenció a les funcions vitals i comportaments bàsics: es relaciona amb altres animals? Té diferents fases o es transforma? Dorm?
• -          Interpretar aquestes funcions o comportaments: per què es col·loca en aquest espai del terrari?
• -          Integrar canvi i creixement: ha crescut? Com ha estat la metamorfosi? Quan a durat cada fase?
• -          Anomenar-los: a partir de les descobertes i de les observacions apareixen mes científics: herbívor, carnívor...
• -         Identificar-los, classificar-los: a quin regne pertanyen? En quin grup de reproducció els englobaríem? En quin grup es troben pel que fa l’alimentació?

A més a més de treballar aquests conceptes, amb els éssers vius sempre neixen imprevists, a nosaltres per exemple se'ns ha podrit el terrari, les formigues no ens volien sortir de la probeta... Aquests imprevists, si la mestra ho veu oportú poden obrir una nova línia d'investigació i crear encara més debat.

Treballar amb experimentació permet utilitzar com a model allò observat dels éssers vius, així per exemple treballar el Cicle Vital observant els canvis que fa una oruga fins convertir-se en papallona.

Per últim, com a curiositat us posem una imatge de la cara d'una formiga vista des d'un microscopi, segur que mai n'heu vist una tan de prop:

Antonio, Clara

Barral, Elisabet

Bernadó, Mireia

Casanovas, Mireia

L'alimentació de les formigues

Les formigues tenen una dieta molt variada, depenent de l'espècie es poden alimentar: d'insectes morts, llavors, nèctar i del suc dolç de fruites.
Les nostres formigues s'alimenten de suc dolç, per tant, nosaltres hem optat per donar'ls-hi  aigua amb sucre diluit.
Cada 3 dies aproximadament pujem a alimentar-les. Omplim mig got d'aigua i aboquem una paquet de sucre ( mida del café ) i aleshores comencem a barrejar fins que tot queda ben diluit.
També ens hem trobat en el problema que no sabem exactament quina mesura d'aliment tenim que proporcionar'ls-hi, per tal de no passar-nos. Per això, hem decidit anar abocant gotes d'aigua amb molta cura, gràcies a l'utilització del compte gotes ( material del laboratori ).
De moment al veure que les nostres formigues segueixen endavant podem entendre que els hi estem donant una alimentació adequada.

Estem contentes de que les nostres formigues estiguin ben alimentades, però ens hem trobat amb un problema: el menjar sobrant es podreix i això és un focus d'infecció per les nostres formigues. Per tant hem decidit dismunuir la quantitat de menjar que tirem a les formigues (per tal de que no sobri) i netejar gairebé a diari el formiguer.

En aquesta imatge podeu observar les floridures que apareixen en el formiguer:

Antonio, Clara
Barral, Elisabet
Bernadó, Mireia
Casanovas, Mireia

Adaptació a l'habitat

Un cop hem introduit les formigues en el que serà el seu habitat, ens hem trobat en tot l'inseperat.
Nosaltres teniem la idea que sortirien del tub d'assaig i les obreres començarien a treballar com un grup, i començarien a interactuar amb el seu nou hàbitat.
Quan les vam introduir vam poder observar que els formigues obreres sortien del tub d'assaig a explorar al seu nou hàbitat, però per alguna raó aquestes de seguida van tornar al lloc d'origen ( el tub d'assaig ). Va ser en aquest punt que ens vam començar a formular preguntes:

- Pot ser que la reina hagi mort? ( no es movia en un principi )
- Com la reina no ha sortit elles tornen perquè no saben treballar sense ella?
- Pot ser que la reina hagi posat els ous en el tub d'assaig i sigui aquest el motiu pel qual no surten?
- Pot ser que les cries hagin nascut i es sentin còmodes dins del tub?

No només no sortien del tub, sinó que  a més a més van començar a omplenar el tub de sorra i fer el formiguer dins de la probeta.

Us posem una foto de com han omplert la probeta de sorra. Tota aquesta sorra la van transportar amb només tres-quatre hores i hem observat com porten l'aliment al seu interior (vam introduir la probeta buida per tal que surtissin les formigues per si soles i no danyar-les al treure-les amb les mans)

Antonio. Clara
Barral, Elisabet
Bernadó, Mireia
Casanovas, Mireia

Us presentem les nostres formigues!

Nosaltres estavem molt interessades en aconseguir una reina per el nostre formiguer. Les reines asseguren que el formiguer no acabi, és a dir, és reprodueix i va repoblant el formiguer a mesura que les altres moren, la reina dóna lloc a altres generacions.

Degut a l'època en la que ens trobem, aconseguir formigues és difícil... imagineu-vos una reina! cal buscar-la un dels pocs dies que surt del formiguer per aparellar-se, normalment després d'una pluja d'estiu.
Com que aquest treball es va iniciar a finals de setmbre teniem complicat aconseguir una formiga reina.

Buscant informació vam aconseguir contactar amb un criador de formigues, aquest ens va facilitar una colònia de formigues: una reina fecundada i quinze obreres de la raça Lasius Niger.

Aquí teniu una foto de l'espècie Lasius Niger

Per portar les formigues vam utilitzar missatgeria urgent, per tal que puguèssin estar el més aviat possible a un hàbitat adaptat per elles. Durant el transport, les formigues van viatjar dins d'una proveta que contenia a un costat aigua (bloquejada amb un cotó que mantingués la humitat), per tal de tenir les condicions òptimes per estar-hi al menys 24 hores.

Aquesta és la probeta amb la que van viatjar:

Antonio, Clara
Barral, Elisabet
Bernadó, Mireia
Casanovas, Mireia

Preparem l'habitacle de les formigues... Ara els toca a elles construïr!

Des de l'assignatura d'Experimentals se'ns va proposar l'observació dels éssers vius. De tots els que podíem escollir vam dubtar entre els llangardaixos i les formigues. Però després de buscar informació i veure el gran ventall de possibilitats que ens donaven les petites formigues... ho vam tenir clar!

Ens vam informar i vam trobar-nos amb diverses dificultats:

• Trobar formigues en aquesta època de l'any (ara comencen la hivernació)
• Trobar una reina (sense una reina, les formigues es troben sense motivació per treballar i el formiguer no augmenta de població, i per tant poc a poc totes es van morint i tindríem un formiguer despoblat).
• La humitat que ha de tenir el formiguer (recordeu que les formigues viuen a uns 2 metres sota terra!)
• Aconseguir formigues d'una mateixa espècie
• Construir un habitacle adequat (hermètic, que els permeti respirar...)

 

A més a més, se'ns va ajuntar amb molts dubtes:

• Què mengen exactament les formigues?
• Necessiten alguna temperatura en concret?
• Necessiten llum o foscor?

Ens vam informar: vam buscar a webs, a llibres... i poc a poc, vam anar resolent els nostres dubtes i vam idear un habitacle adient per elles, que vam construir entre totes. Aquest habitacle en el món de la cria de les formigues s'anomena "sandwich".


Us deixem una fotografia del sandwich, la futura llar de les nostres formigues.

.... i ara els toca a elles construir!

Antonio, Clara
Barral, Elisabet
Bernadó, Mireia
Casanovas, Mireia