El so dels grills

Després d'escoltar els grills en diverses sessions de classe, ens vam preguntar si el seu cant tenia diferents significats depepent les necessitats. Va ser així com, escoltant el so dels grills vàrem poder identificar diferències entre els sons dels grills.
Aquestes diferències en els sons eren degudes a que eren fetes per mascles i femelles? En una posterior recerca vàrem trobar la resposta assabentant-nos de que només els mascles fan aquest soroll característic.

El fet de tenir mascles i femelles al terrari va ser un aspecte clau en aquesta investigació, ja que la intenció dels sons dels grills és purament d'aparellament. Poden ser de tres tipus:
- Per atraure la femella.
- Per provocar-la a aparellar-se.
- Reclam de lluita a altres mascles per tal d'aconseguir la femella.

Però com fan soroll els grills? Algunes de les hipòtesi formulades al voltant d'aquesta incògnita van ser encertades, altres com la possiblitat de fer el so amb la boca anaven per mal camí.
Poc després vàrem comrovar com, amb els pels i punxes que tenen a les potes de darrere, fan un freagament característic que produeix el famós so.

Conte del Grill Fric

Què millor que fer un conte amb dibuixos il·lustratius pels nens, el grup dels grillats vàrem fer una pluja d'idees i finalment vàrem decidir entre tots fer el conte del grill Fric.

CONTE GRILL FRIC

Aquest és un conte per Primària on els fa investigar i fer que els nens es facin hipòtesis. Explica la història del grill utilitzant dibuixos molt explicatius. Ells són els protagonistes i els fa resoldre alguns problemes tot llegint el conte.

Pepita Pal

Per dur a terme el treball de crear un material didàctic per a nens de primària relacionat amb els insectes pal vam comenÇar fent una pluja d'idees:

- Activitats Jclick

- Representació teatral amb titelles 

- Conte 

Finalment ens vam decidir per fer un conte ja que amb aquest els nens tenen l'opció de conèixer per ells sols la vida I els fets més característics dels insectes pal. 

El conte l'hem fet el més diverit I atractiu que hem pogut per així despertar la curiositat dels nens I les ganes de llegir-lo. 
Mentre se'n fa la lectura es pot anar participant a travès d'activitats. 
Finalment, I pel què fa a l'informació hem volgut plasmar les característiques més importants d'una manera clara, entenedora i breu.

L'objectiu que ens proposem amb aquest llibre és que els hi interessin aquests objectes I que tinguin curiositat per descobrir encara més coses d'ells. 

Aquí teniu les fotografies del nostre conta amb els textos escrits al peu de cada imatge


Personatges : Pepita pal (P), Rita Pal (R), Conchita Pal (C), Rosita Pal (RO) i Margarita Pal (M). 

La senyora Pepita Pal una mica de la seva vida. 

P: - Hola em dic Pepita i sóc un insecte pal. Si veniu amb mi podreu descobrir com és el meu dia a dia. Us animeu? 

C: - Sóm la Rita, la Margarita, la Rosita i la Conxita 

R: - Com que sóm insectes tenim sis potes i dues antenes 

RO: - Gràcies al nostre color i forma passem desapercebudes pel bosc. 

M : - I totes sóm allargades i molt primes

P : - Busca a la Rita, la Rosita, la Margarita i la Conxita 

Els insectes pal tenen aquestes característiques per protegir-se dels seus depredadors


P : - Aquests són els meus ous! Descobreix com són. 

P: - Tinc tantes amigues perquè la nostra espècie té pocs mascles. N'hi ha tant pocs perquè ens podem reproduir nosaltres soles.

Aquest tipus de reproducció s'anomena partenogènesi


P: - Porta'm a les fulles que m'agraden

->Gira per veure les solucions 

 
P: - Espero que us hagi agradat la meva vida i la de les meves companyes. Ens veiem al bosc!

Si vols saber més coses sobre els insectes pal entra a : http://phobos.xtec.cat/cdec/index.php/cambra-de-cria






Abans d'entregar el treball els hi vam ensenyar a nens de primària am els quals tenim contacte (cangur, repàs..) I la reacció d'aquests va ser molt bona, van disfrutar mirant-lo i el van trobar molt interessant. Esperem que a vosaltres també us agradi 

La nostra història científica del grup de les pastanagues

Tal com s'ha dit avui a classe, fem aquesta entrada per poder compatir amb tots vosaltres el nostre treball. El nostre grup ha creat un vídeo amb imatges i vídeos dels nostres conills, i a més va explicant una història. Aquí us deixem l'enllaç.


Esperem que us agradi la nostra història científica sobre els conills. 

Vanesa Beltran

Sandra Cañete

Sandra Castelnuovo

Tamara Herrera

Insecte pal

Ahir, només arribar de les tres setmanes de pràctiques intensives vam decidir anar a veure si encara estava el nostre insecte pal a prop d' on el vam deixar. Com era d'imaginar no el vam trobar, ni tan sols vam veure cap rastre que ens indiqués que havia estat allà.

Després d'això ens vam seure i vam parlar i imaginar com estaria el nostre insecte pal.

- Potser s'ha mort.
-Potser ha marxat a trobar-se amb altres insectes de la seva espècie.
- O fins i tot, pot ser que hagi trobat un company de viatge amb qui marxar al seu habitat natural.

Aquestes eren diferents realitats que pot esta vivint el nostre insecte pal, tot i això nosaltres esperem que hagi trobat algun company de viatge que l'ajudi a marxar al seu habitat i viure tranquil·lament, envoltat de natura, d'altres insectes pals i sobretot d'heura i esbarzers que són el seu menjat preferit.

Al començament del treball, vam donar als nostres insectes pals diferents tipus de fulles, però ni les van provar, no tenien cap petita mossegada que ho mostrés. Buscant informació ens vam adonar que el que més menjaven eres fulles d'heura i esbarzers, i així va ser, se les vam posar i el dia que vam haver de canviar-les tenien petits foradets que mostraves que les havien mossegat.

Ens havíem plantejat una qüestió: Quan de temps poden estar sense menjar els insectes pals?  No ho vam provar amb els nostres insectes perquè ens donava molta pena que els hi passes quelcom, vam buscar informació a llibres i a Internet però no trobem resposta. Només vam trobar que aguanten alguns dies menjant fulles que s'estan podrint, però que enseguida marxen a buscar fulles fresques per a la seva alimentació.

Una de les coses que hem aprés amb aquest treball, juntament amb el tipus d'habitatge, de menjar dels insectes pals... és el seu mecanisme de defensa.

Quan manipules un insecte pal, només en el moment que el toques cargola la cua i és mou molt ràpid per intentar escapar-se.  No sabem si amb els altres animals funcionarà com a defensa, però amb nosaltres si que va funcionar, quan els agafàvem i és movien els deixàvem amb rapidesa al terrari per no fer-los mal.
Vam buscar altres mètodes que utilitzàvem i vam trobar que molts cops, quan algun altre ésser viu els agafa per les extremitats és desprenen d'elles en un instant. Aquestes després tornen a créixer sense cap problema. 

La despedida

Abans de les pràctiques vam haver de prendre una decisió: abandonar els nostres petits insectes pal.

Abans d'abandonar-los, però, ens vam disposar a dur a terme l'experiment de pintar-li les potes a veure com caminaven, com de llargs eren els seus passos i i quina part de la pota podriem considerar el "peu".

En obrir el terrari vam buscar els dos insectes pal vius que ens quedaven. Despres d'estar una estona buscant en vam trobar un, amagar darrera d'una fulla. Vam buscar l'altre però no hi va haver manera de trobar-lo. No estava mort perquè haguessim vist el cadàver però tampoc estava per les branques ni per les fulles ja que ho vam treure tot per trobar-lo.

On deu haver anat?
S'ha escapat? Si està sol per la universitat es morirà. Arribarà a terra i trobarà menjar?
Quant temps poden estar sense alimentar-se?

Despres de comentar el per què de la fuga de l'insecte pal, vam agafar el que encara teniem. En una tapa de recipient vam posar una mica de pintura vermella i vam deixar anar l'insecte pal perquè es mullés les potes.
Després voliem que caminés per sobre el paper i deixés la marca, però vam veure que som unes il·luses.
L'insecte pal marxava de la pintura, tenia por perquè cargolava la cua.

- té por! No vol posar-s'hi.
-com saps que té por?
- perquè cargola la cua i això vol dir que té por.
- com ho saps? Jo no ho sabia...
- Jo tampoc però ho suposo perquè sempre que els agafem o els toquem la cargolen.

Doncs vam deduir que tenia por perquè cargolava la cua i s'escapava de la pintura vermella. No vam aconseguir ni que fes dues passes seguides, tampoc tenia totes les potes pintades i quedaven puntets al paper que no tenien sentit.

Ara ja no tenim el terrari amb el sinsectes però igualment ens formulem preguntes i seguim avançant en l'aprenentatge. No serà tan pràctic però igualment seguim debatent i avançant en l'investigació.

Fins la propera!

Cristina Cazador, Anna Díaz, Sandra Fernandez, Laura Hedo.

Dues gambes caridianes menjant, una de color més vermellós i l’altre més grisós.