La despedida

Abans de les pràctiques vam haver de prendre una decisió: abandonar els nostres petits insectes pal.

Abans d'abandonar-los, però, ens vam disposar a dur a terme l'experiment de pintar-li les potes a veure com caminaven, com de llargs eren els seus passos i i quina part de la pota podriem considerar el "peu".

En obrir el terrari vam buscar els dos insectes pal vius que ens quedaven. Despres d'estar una estona buscant en vam trobar un, amagar darrera d'una fulla. Vam buscar l'altre però no hi va haver manera de trobar-lo. No estava mort perquè haguessim vist el cadàver però tampoc estava per les branques ni per les fulles ja que ho vam treure tot per trobar-lo.

On deu haver anat?
S'ha escapat? Si està sol per la universitat es morirà. Arribarà a terra i trobarà menjar?
Quant temps poden estar sense alimentar-se?

Despres de comentar el per què de la fuga de l'insecte pal, vam agafar el que encara teniem. En una tapa de recipient vam posar una mica de pintura vermella i vam deixar anar l'insecte pal perquè es mullés les potes.
Després voliem que caminés per sobre el paper i deixés la marca, però vam veure que som unes il·luses.
L'insecte pal marxava de la pintura, tenia por perquè cargolava la cua.

- té por! No vol posar-s'hi.
-com saps que té por?
- perquè cargola la cua i això vol dir que té por.
- com ho saps? Jo no ho sabia...
- Jo tampoc però ho suposo perquè sempre que els agafem o els toquem la cargolen.

Doncs vam deduir que tenia por perquè cargolava la cua i s'escapava de la pintura vermella. No vam aconseguir ni que fes dues passes seguides, tampoc tenia totes les potes pintades i quedaven puntets al paper que no tenien sentit.

Ara ja no tenim el terrari amb el sinsectes però igualment ens formulem preguntes i seguim avançant en l'aprenentatge. No serà tan pràctic però igualment seguim debatent i avançant en l'investigació.

Fins la propera!

Cristina Cazador, Anna Díaz, Sandra Fernandez, Laura Hedo.