dissabte, 12 de novembre del 2011

Com treballem a l' aula ?

Aquí us deixem dos exemples de com podem treballar els éssers vius mitjançant l' observació d' un insecte pal. Els trobem molt interessants, perquè t' explica amb detall els objectius i els continguts de l' activitat; les hipòtesis que es plantegen i les qüestions que van sorgint a mida que es realitza l' observació.
A més a més, els exemples estan acompanyats d' imatges i dibuixos dels propis alumnes on podem veure les seves interpretacions de la seva experència.

Pensem que és un bon recurs per orientar-nos en un futur dins l' aula. Així que entreu i apreneu!
La primera experiència ha estat realitzada pels alumnes de cicle inicial de l' escola Jacint Verdaguer.


La segona experiència ha estat realitzada pels alumnes de P-5 del CEIP Heura. Encara que nosaltres sóm mestres de primària sempre podrem extreure alguna idea interesant i adaptar-la al curs corresponent.



Les dos escoles inicien l' experimentació a partir de participar en el II seminari Taller d' educació científica: "L'observació dels éssers vius" organitzat pel Museu de la Ciència de Barcelona, amb la col·laboració del  Departament de Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals de l'UAB.

Tipus de formigues que hi ha arreu del món i a casa nostra

El món de les formigues és molt ampli. Nosaltres hem estat cuidant un tipus de formigues anomenat  Lasius Niger les quals tenien unes característiques determinades.

Ara bé, hi ha aproximadament unes 12.000 espècies de formigues al món. Algunes d’elles viuen a casa nostra. Podem trobar-nos  per exemple les Messor( formigues granívores que s’alimenten de llavors), les Pheidole Pallidula, Crematogaster scutellaris ( Les quals si se seten amenaçades desprenen una goteta de verí), Camponotus( aquest tipus de formigues són de mida gran) . Totes elles són animals socials. Però hi ha  característiques que varien.  La manera d’alimentar-se és una de les coses que pot variar  ( algunes són vegetarianes i s'alimenten del nèctar de les flors, de fulles i de llavors però també hi ha formigues que mengen restes d'animals morts o excrecions líquides dels pugons). Un altre aspecte canviant entre les diferents espècies és l’anatomia, en algunes espècies, les formigues obreres són gairebé totes iguals mentre que en altres espècies les obreres són totes de diferents mides en funció de la tasca que desenvolupin dins la seva colònia. El lloc on posen estableixen el seu formiguer també varia en funció de l’espècie, hi ha espècies que el posen sota una roca, altres en escletxes de roques, en l’escorça dels arbres...  Per tant és important saber quin tipus de formigues, en el cas que decideixis cuidar-les, vols cuidar ja que en funció del tipus de formigues que siguin cal tenir en compte les seves característiques i les seves necessitats ja que com em vist no és la mateixa.

                                                       

dimarts, 8 de novembre del 2011

És possible domesticar un conill?

Hem estat observant que els conills, quan anem a la gàbia, marxen a corre cuita. La nostra qüestió és la següent: És possible domesticar un conill?

La nostra hipòtesi inicial fou que no, ja que els conills s’espanten amb molta facilitat i quan se’ls dóna menjar, s’amaguen i surten quan ja hem marxat.

Ens vam proposar una petita investigació. Vam voler dur a terme un senzill experiment, procurar guanyar-nos un conill i intentar domesticar-lo.

Per començar, vam decidir que el menjar li donaria sempre la mateixa persona i de tant en tant els aniria a veure per canviar-los-hi l’aigua, la palla, intentaria tocar-los, etc.

Al principi el comportament dels conills era bastant similar, però al passar les setmanes, vàrem comprovar que la reacció canviava envers la persona que l’alimentava i tocava.

Així que neguem la nostra hipòtesi, si bé és cert, no vam aconseguir que els conills siguin animals domèstics ja que quan els cridem no ens fan cas, però hem pogut comprovar que quan la seva alimentadora li porta el menjar, ja no s’espanta, quan intenta tocar-lo, creiem que l’associa a una carícia. Per tant, el comportament d’un conill pot canviar. 


Vanesa Beltran
Sandra Cañete
Sandra Castelnuovo
Tamara Herrera

dilluns, 7 de novembre del 2011

Noves incògnites sobre els conills

En començar el treball de l'observació dels conills vam  pensar una serie de preguntes sobre tot allò que volem saber i/o observar. Però el context de l'observació, al ser gairebé en un medi natural, ha canviat. Els últims dies esta plovent i comença a refrescar, aquest canvi de temps i temperatura ens ha portat a fer-nos noves preguntes, les quals, mitjançant la observació, volem respondre.


Aquestes qüestions són:
- Quin es el comportament dels conills quan plou?
- Els afecta el canvi de temperatura?
- Hem d'intervenir per millorar la seva situació? I en cas de que estiguéssim en una escola, que hauríem de fer?
- La mare protegeix als conillets del fred i la pluja d'alguna manera?



TREBALL: Comportament dels conills els dies de pluja. 

FORMULACIÓ DE LA HIPÒTESI: Els conills, davant de la pluja, es mantenen molt inactius, amagats als seus amagatalls.


CONFIRMACIÓ/NEGACIÓ DE LA HIPOTESI: 
L'observació de la realitat rebat parcialment la nostra hipòtesi, donat que no és cert que els conills quedin totalment amagats els dies de pluja. Sí és ben cert que en moments de pluja intensiva resten amagats. No obstant, tot i plure de manera feble, o fins i tot moderada, els animals surten a menjar (llavors, recordem que són animals que per les seves característiques de roedors mengen un alt nombre de vegades al dia). Però no tan sols això sinó que els conillets surten, a més a més, a jugar , duent a terme les seves típiques activitats recreatives tals com salts, accelaracions i petites curses. Cal remarcar que el seu pelatge, el qual mantenen sempre en perfecte estat, fa les vegades de protecció contra fred i aigua, donat que repeleix la pluja (sempre i quan aquesta no sigui molt intensa).  



Però volem continuar observant per veure si hi ha un canvi de comportament o si passa alguna cosa important.


Vanesa Beltran
Sandra Cañete
Sandra Castelnuovo
Tamara Herrera

diumenge, 6 de novembre del 2011

¿Per què els conills tenen les orelles tan llargues i la cua tan curta?

A mesura que hem anat observant els nostres animals, una de les preguntes que ens vam plantejar va ser aquesta: ¿i per què els conills tenen les orelles tan llargues i la cua tan curta?

Vam començar a pensar i a plantejar-nos diverses hipòtesis que donessin una explicació lògica a aquest fet: potser és perquè així poden escalfar a les cries o a si mateixos o perquè el sentit de l'oïda el tenen molt desenvolupat...

Aquesta última premissa creiem que pot ser la més vàlida. Perquè? Doncs pensem que com que l'hàbitat natural dels conills són els boscos, majoritàriament, i són llocs on viuen molts animals depredadors que busquen aliment, els conills han de disposar d'un sentit de l'oïda molt desenvolupat, ja que així poden sentir a llarga distància als depredadors i reaccionar per fugir del perill.

I pel que fa a la cua? Aquesta pregunta no ens ha fet pensar en gaires opcions... Creiem que la cua és curta pel simple fet que l'especie del conill ha evolucionat d'aquesta manera amb el pas de milers d'anys.


Vanesa Beltran
Sandra Castelnuovo 
Sandra Cañete
Tamara Herrera

Observació dels peixos

Aquesta intervenció la dediquem a l’observació que hem anat fent dels peixos, tant pel que fa a com són físicament com al seu comportament.

La Coridora, el peix “neteja-fons”, és un peix tranquil i pacífic a simple vista. No aparenta tenir cap mena de relació amb els guppys i passa la major part del temps nedant pel fons de l’aquari. Veient el seu comportament, ens fem un parell de preguntes:

-Per què no puja mai a la superfície, o almenys neda pel mig de l’aquari?

-Què fa tota l’estona al fons?

Després d’observar-los físicament i investigar a pàgines especialitzades, vam trobar la que pensem que és la solució...

La nostra Coridora és d’un color marró i brilla, depenent com li doni la llum. Té un parell d’aletes petites a cada costat, una altra a l’espatlla i una altra a la cua, que és la que més utilitza per desplaçar-se per l’aquari.
També ens hem fixat en una espècie de bigotis, que no tenen altres peixos d’aquari, i que els mouen molt quan es van arrossegant pel fons i ens ha sobtat el fet de no trobar-li escames, que són l’aparell per on respiren els peixos. Aquests dos detalls ens han fet fer-nos diverses preguntes:

-Per a què utilitzen aquests bigotis? Quina utilitat tenen?

-Com és que no tenen escames? Com respiren? Es possible que tinguin alguna espècie de “nas” si, com hem vist, tenen bigotis?

Després d’informar-nos ens hem assabentat que els bigotis els utilitzen per rastrejar menjar d’entre les pedres del fons de l’aquari. I quant a les escames, és cert que no en tenen, sinó que tenen a cada banda del cos una filera de plaques òssies que els serveixen per defensar-se de possibles atacs. La seva manera de respirar és agafar oxigen de la superfície a través de l’intestí i expulsar-lo en forma de CO2  per l’anus, però encara no ho hem observat això.

Quant als guppys, tenim quatre femelles i dos mascles, ja que, pel comportament del mascles, el qual explicarem més endavant, la proporció de femelles ha de ser major.

Les femelles són bastant més grans que els mascles quant a mida. En tenim dues que són platejades i amb matisos taronges i dues platejades amb matisos blaus. Pel que fa a les aletes, dues d’elles la tenen gran i les altres petita. Això es deu a que hi ha diferents tipus de cua de guppys. A més, les quatre les vam comprar ja embarassades. Se sap que estan en estat perquè els hi surt una taca negra a la panxa. Què deu significar? Per què els hi surt? Després d’investigar hem descobert que són els guppys petits dins de la mare Quan més a prop estan de parir, més gran i notòria és la taca.

Pel que fa als mascles, aquests, com hem dit, són més petits que les femelles. En tenim un platejat i taronja i un altre platejat i blau. Aquests, al contrari que les femelles, tenen una aleta ventral. Quina és la seva funció? Per què la tenen només els mascles? Havent investigat, sabem que serveix per a la reproducció, però com s’ho fan per reproduir-se?

Pel que fa al comportament d’ambdós sexes, els mascles són molt més actius que les femelles, i estan la major part del temps nadant darrere de les femelles per poder reproduir-se. Fins on hem vist, les femelles sempre han “rebutjat” el mascle i intenten fugir, però molts cops l’assetjament és constant.

dijous, 3 de novembre del 2011

Se'ns ha mort un peix

Aquest matí hem anat a observar els peixos i ens hem trobat mort la Coridora, el peix encarregat de netejar el fons de l’aquari. El dia anterior, l’havíem canviat a l’aquari petit amb les cries perquè netegés el fons marí.

-Per què? Què ha pogut passar? Ho hem estat comentant els membres del grup i han hagut dues hipòtesis.

1- És possible que, per haver tant menjar, s’hagi atipat i hagi mort.

2- El canvi de temperatura de la peixera l’ha matat.

Després, tot pensant, ens ha sorgit una altra idea: Pot haver estat atacat pels guppis petits? Però després hem pensat: ha tingut la Coridora cap problema amb els guppis adults com per ser atacada pels petits?

-Què podríem haver fet per evitar-ho? Barrejar una mica l’aigua dels dos aquaris perquè fos semblant l’una amb l’altra? Posar una mica d’aigua de l’aixeta més freda o més calenta per tal que la temperatura fos semblant a la de l’aquari on estava? Però, i si aquest no era el problema? I si el que l’ha matat ha estat la gran quantitat de menjar, què podríem haver fet per evitar-ho?