Els grills són insectes?

Avui ens preguntàvem si realment els grills els podríem catalogar com a insectes, 

hem pensat d'observar un grill i també observar una mica el que seria l'anatomia general dels insectes. A l'escola ho treballaríem mostrant primer de tot unes fotografies i mirant ven bé les seves característiques, com són, si comparteixen moltes de les semblances o no.

Primerament mirem les característiques dels insectes.

Comparem amb l'anatomia del grill:

Per tant, després de la comparació:

- Té el cap gros, el tòrax curt i un llarg abdomen com és el cas dels insectes
- Fa uns 2 cm de llarg. És de color marró fosc.
- Té ales ben desenvolupades, però les utilitza poques vegades i es mou saltant, alguns insectes les utilitzen per moure's ràpidament.

Serà de la família dels artròpodes? 

Podem afirmar que es tracta del grup dels insectes amb aquestes semblances que hem vist?

Els grills canten? L'estridulació!!!!

Avui ens fixem sobretot en el so dels grills i si aquests canten o la finalitat del seu so. Perquè canten?

... serà per cridar l'atenció dels altres insectes?

... perquè estan contents?

... perquè volen fer-se notar?

... perquè tenen por?

----

Després de fer un parell de classes sentint el cant d'aquest ésser viu, fem que els nens intentin esbrinar perquè ho fan, com ho fan?, qui canta dels dos?, si el mascle o la femella, o canten els dos.... per això els diem que poden buscar informació, preguntar-ho a casa, etc.

Alguns però ho busquen a l'enciclopèdia digital del seu municipi i troben una mica d'informació.

Informació sobre el cant dels grills

Per produir el so tan peculiar d'aquests insectes, aixequen lleugerament les ales i les freguen una contra l'altra. Les femelles són capaces de captar aquest so gràcies al fet que, com la majoria dels ortòpters, tenen òrgans timpànics.Només els grills mascles emeten el famós cant fregant les seves ales (que han perdut la seva funció de vol), les femelles es diferencien del mateix en el cas del grill comú (Acheta domesticus) perquè són de color més fosc, les seves ales són llises i tenen un apèndix (el ovipositor) a l'extrem de l'abdomen que li permet posar els seus ous sota terra introduint aquest mentre efectua la posta. 

El so produït s'anomena estridulació i és diferent en cada espècie, a més la freqüència depèn de la temperatura.

Els grinyols del grill poden servir com a indicador de la temperatura aplicant una següent fórmula matemàtica: número de cants per minut, dividit per cinc i restant-li nou al quocient.
La longitud d'ona del cant d'un grill és similar a la distància que hi ha entre les dues orelles humanes, raó per la qual resulta difícil establir la localització d'un grill pel seu so.


Posterior reflexió general entre tots:

- Els grills canten per aparellar-se.


- Ho fan aixecant les ales i fregant-les una contra l'altra.


- Només emeten el so els mascles, les femelles no el fan.


- Com mes calents estiguin més canten.


- número grinyols per minut / 5 - 9 = temperatura que es troben


Finalment són ells els que se'n adonen de la importància d'aquest so i les característiques d'aquest. Avui, per tant, aprenem a viure amb el cant dels grills.

Observem detingudament els grills

Fem una observació directa dels grills, ens hem fet preguntes sobre com diferenciar si són mascles o femelles. Ens que ens hem de fixar en varies coses per saber si es tracta de grills mascles o femelles.


Com són?

	- Hi ha moltes classes de grills.
	- Són de la família dels gríl.lids
	- Són de color fosc, la femella és més negra
	- Els mascles i les femelles són diferents, la femella té un oviscapte que és per on fan els ous
	- Tenen unes dents de cranc, com pinces
	- Tenen 6 potes, les del darrera són més llargues i tenen espines
	- El tercer parell de potes és més gran per poder saltar
	- Tenen 4 parells d’ales

Podem observar doncs, que la femella és més negra com hem anomenat abans, els dos tenen les dues potes del darrere més llargues, però si que es pot observar que te una mena de "cua" que se'n diu oviscapte per on fan els ous

 

La diferència morfològica més destacada entre els dos  sexes és el llarg conducte que les femelles tenen al darrera, l’ovipositor. 

Schaaff, O., Feu, T., Ferrando, J. i Garcia, F. ( 1996 ) Projecte Descoberta 3-6.Centre de Documentació i Experimentació de Ciències. Generalitat de Catalunya. Editorial Ciència Activa. Barcelona.

PER FORA I PER DINS

Al realitzar aquest treball no podem oblidar observar les nostres formigues. És difícil veure-les bé a ull nu, ja que són molt petites, per això vam decidir fer l'observació amb una lupa binocular. Ens va ser complicat ja que la formiga es bellugava, però no volíem que la nostra observació li produís danys.
Abans d'observar la formiga ens vam fer una sèrie de preguntes de com és la formiga per fora:
- Quantes potes té?
- El seu cos per quantes parts ( bonys ) està format?
- Quants mil·límetres fa?
- Té ulls? Els podem veure?
- Té pel?

Gràcies a l'observació més detallada de la lupa vam poder resoldre alguns dels nostres dubtes. Aquí adjuntem una imatge de com és per fora una formiga, ja que era impossible fer una fotografia.




També teníem preguntes de com són les formigues per dins, aquestes no les hem pogut comprovar:
- Com respira una formiga?
- Fa la digestió?
- Què fa el seu cos des de l'entrada de l'aliment fins la sortida?
- Té òrgans?
- Com es reprodueix?



Gràcies a la informació buscada per realitzar el conte, hem pogut esbrinar algunes d'aquestes preguntes, com ara el seu procés de reproducció, entre d'altres.

AMPLIEM L' INSECTE PAL

PARTS GENERALS DE L' INSECTE

 

Cap. Vista superior

 
 

Cap. Vista inferior

Potes del insecte pal

 





Com treballem a l' aula ?

Aquí us deixem dos exemples de com podem treballar els éssers vius mitjançant l' observació d' un insecte pal. Els trobem molt interessants, perquè t' explica amb detall els objectius i els continguts de l' activitat; les hipòtesis que es plantegen i les qüestions que van sorgint a mida que es realitza l' observació.

A més a més, els exemples estan acompanyats d' imatges i dibuixos dels propis alumnes on podem veure les seves interpretacions de la seva experència.

Pensem que és un bon recurs per orientar-nos en un futur dins l' aula. Així que entreu i apreneu!

La primera experiència ha estat realitzada pels alumnes de cicle inicial de l' escola Jacint Verdaguer.

experiència 1

La segona experiència ha estat realitzada pels alumnes de P-5 del CEIP Heura. Encara que nosaltres sóm mestres de primària sempre podrem extreure alguna idea interesant i adaptar-la al curs corresponent.

experiència 2

Les dos escoles inicien l' experimentació a partir de participar en el II seminari Taller d' educació científica: "L'observació dels éssers vius" organitzat pel Museu de la Ciència de Barcelona, amb la col·laboració del  Departament de Didàctica de les Matemàtiques i de les Ciències Experimentals de l'UAB.

Tipus de formigues que hi ha arreu del món i a casa nostra

El món de les formigues és molt ampli. Nosaltres hem estat cuidant un tipus de formigues anomenat  Lasius Niger les quals tenien unes característiques determinades.

Ara bé, hi ha aproximadament unes 12.000 espècies de formigues al món. Algunes d’elles viuen a casa nostra. Podem trobar-nos  per exemple les Messor( formigues granívores que s’alimenten de llavors), les Pheidole Pallidula, Crematogaster scutellaris ( Les quals si se seten amenaçades desprenen una goteta de verí), Camponotus( aquest tipus de formigues són de mida gran) . Totes elles són animals socials. Però hi ha  característiques que varien.  La manera d’alimentar-se és una de les coses que pot variar  ( algunes són vegetarianes i s'alimenten del nèctar de les flors, de fulles i de llavors però també hi ha formigues que mengen restes d'animals morts o excrecions líquides dels pugons). Un altre aspecte canviant entre les diferents espècies és l’anatomia, en algunes espècies, les formigues obreres són gairebé totes iguals mentre que en altres espècies les obreres són totes de diferents mides en funció de la tasca que desenvolupin dins la seva colònia. El lloc on posen estableixen el seu formiguer també varia en funció de l’espècie, hi ha espècies que el posen sota una roca, altres en escletxes de roques, en l’escorça dels arbres...  Per tant és important saber quin tipus de formigues, en el cas que decideixis cuidar-les, vols cuidar ja que en funció del tipus de formigues que siguin cal tenir en compte les seves característiques i les seves necessitats ja que com em vist no és la mateixa.