Nosaltres hem estudiat diferents tipus de gambes, en primer lloc vam posar les caridina i més tard vam introduir les d’aigua dolça.
Les gambes caridines mesuren entre dos i sis centímetres com a màxim, això pel que fa a les femelles, els mascles no passen dels tres, quatre centímetres. La seva procedència es del Japó, i es poden trobar en diferents llocs com per exemple: llacs, basses, en aigües poc profundes. Això si, en aigües sempre dolces, mai en salades.
Pel que fa al físic, al seu aspecte exterior, aquestes gambes tenen un cefalotòrax on es pot diferenciar una ratlla blanca que acaba en la mateixa cua. Tenen quatre parells de potes que les fan servir per poder-se desplaçar. El seu cos es transparent, en general, sempre dependrà del menjar que ingereix-hi, això ens permet veure els seus òrgans vitals.
Pel que fa a la reproducció, són actives des dels cinc mesos de vida, la reproducció es fàcilment visible, ja que el ventre comença a enfosquir-se i a adquirir un color més negre pels ous. A mesura que passen les setmanes el color passa de ser negre a vermell. Al voltant d’un mes o dos, les gambes femelles ja poden començar a tenir les seves larves que necessitaran aigua salada per poder viure i desenvolupar-se. Quan ja mesuren uns cinc o deu mil·límetres ja poden passar a l’aigua dolça amb la resta. Acostumen a viure entre dos i tres anys, si estan en peixeres la seva existència s’escurça.
Per últim, pel que fa al manteniment d’aquesta espècie no es gaire complex. Se les ha de mantenir sota una temperatura d’entre disset i vint-i-set graus, una temperatura superior seria perillós. Un cop estigui preparada la peixera, com passa amb molts altres peixos, se’ls ha d’introduir poc a poc i preferiblement amb la llum apagada perquè es faciliti la seva aclimatació. No són animals agressius, cosa que permet mantenir-los en petits grups o bé juntament amb altres espècies que no siguin agressives, ja que degut al seu petit tamany podrien menjar-se’ls. S’alimenten d’algues o animals morts, com les larves, però s’ha de vigilar l’excés d’alimentació perquè sinó no duran a terme les seves funcions.
Les gambes d’aigua dolça, o atyopsis moluccensis, mesuren entre sis i dotze centímetres. Pel que fa a les femelles solen ser més petites, ja que no arriben als vuit i els mascles poden arribar a tenir un tamany d’uns dotze centímetres com a màxim. Tenen un color vermellós, cosa que les fa comunes i visibles en el lloc en el qual es troben. Tenen quatre parells de potes i les permet desplaçar-se amb major rapidesa i eficàcia. Habiten a països del sud d’Àsia, en llocs propers a les desembocadures dels rius cap al mar.
Pel que fa a la reproducció, necessiten una fase de pas per aigua salada, abans que la larva es desenvolupi. Aquest aspecte es molt complex perquè moltes no aconsegueixen sortir-se’n i moren poc després de nàixer.
En quant a la alimentació, mengen plàncton, algues, microorganismes suspesos a l’aigua, o també se les poden alimentar amb el mateix que els peixos, tot i que hi ha diferents tipus de menjar per tot tipus de gambes, depenen de la mida i tipus.
Per últim, en l’apartat del manteniment d’aquests tipus d’espècies es necessari mantenir-les a una temperatura d’entre vint-i-tres i vint-i-vuit graus, més no perquè no podrien subsistir. Poden conviure amb altres animals, ja siguin peixos o altres tipus de gambes d’aigua dolça, però s’ha de tenir en compte el tamany i a l’hora del part que no convisquin junts perquè poden ser devorades pels altres crustacis.
Javier
Unai
Gerard
