La nostra història científica del grup de les pastanagues

Tal com s'ha dit avui a classe, fem aquesta entrada per poder compatir amb tots vosaltres el nostre treball. El nostre grup ha creat un vídeo amb imatges i vídeos dels nostres conills, i a més va explicant una història. Aquí us deixem l'enllaç.


Esperem que us agradi la nostra història científica sobre els conills. 

Vanesa Beltran

Sandra Cañete

Sandra Castelnuovo

Tamara Herrera

Insecte pal

Ahir, només arribar de les tres setmanes de pràctiques intensives vam decidir anar a veure si encara estava el nostre insecte pal a prop d' on el vam deixar. Com era d'imaginar no el vam trobar, ni tan sols vam veure cap rastre que ens indiqués que havia estat allà.

Després d'això ens vam seure i vam parlar i imaginar com estaria el nostre insecte pal.

- Potser s'ha mort.
-Potser ha marxat a trobar-se amb altres insectes de la seva espècie.
- O fins i tot, pot ser que hagi trobat un company de viatge amb qui marxar al seu habitat natural.

Aquestes eren diferents realitats que pot esta vivint el nostre insecte pal, tot i això nosaltres esperem que hagi trobat algun company de viatge que l'ajudi a marxar al seu habitat i viure tranquil·lament, envoltat de natura, d'altres insectes pals i sobretot d'heura i esbarzers que són el seu menjat preferit.

Al començament del treball, vam donar als nostres insectes pals diferents tipus de fulles, però ni les van provar, no tenien cap petita mossegada que ho mostrés. Buscant informació ens vam adonar que el que més menjaven eres fulles d'heura i esbarzers, i així va ser, se les vam posar i el dia que vam haver de canviar-les tenien petits foradets que mostraves que les havien mossegat.

Ens havíem plantejat una qüestió: Quan de temps poden estar sense menjar els insectes pals?  No ho vam provar amb els nostres insectes perquè ens donava molta pena que els hi passes quelcom, vam buscar informació a llibres i a Internet però no trobem resposta. Només vam trobar que aguanten alguns dies menjant fulles que s'estan podrint, però que enseguida marxen a buscar fulles fresques per a la seva alimentació.

Una de les coses que hem aprés amb aquest treball, juntament amb el tipus d'habitatge, de menjar dels insectes pals... és el seu mecanisme de defensa.

Quan manipules un insecte pal, només en el moment que el toques cargola la cua i és mou molt ràpid per intentar escapar-se.  No sabem si amb els altres animals funcionarà com a defensa, però amb nosaltres si que va funcionar, quan els agafàvem i és movien els deixàvem amb rapidesa al terrari per no fer-los mal.
Vam buscar altres mètodes que utilitzàvem i vam trobar que molts cops, quan algun altre ésser viu els agafa per les extremitats és desprenen d'elles en un instant. Aquestes després tornen a créixer sense cap problema. 

La despedida

Abans de les pràctiques vam haver de prendre una decisió: abandonar els nostres petits insectes pal.

Abans d'abandonar-los, però, ens vam disposar a dur a terme l'experiment de pintar-li les potes a veure com caminaven, com de llargs eren els seus passos i i quina part de la pota podriem considerar el "peu".

En obrir el terrari vam buscar els dos insectes pal vius que ens quedaven. Despres d'estar una estona buscant en vam trobar un, amagar darrera d'una fulla. Vam buscar l'altre però no hi va haver manera de trobar-lo. No estava mort perquè haguessim vist el cadàver però tampoc estava per les branques ni per les fulles ja que ho vam treure tot per trobar-lo.

On deu haver anat?
S'ha escapat? Si està sol per la universitat es morirà. Arribarà a terra i trobarà menjar?
Quant temps poden estar sense alimentar-se?

Despres de comentar el per què de la fuga de l'insecte pal, vam agafar el que encara teniem. En una tapa de recipient vam posar una mica de pintura vermella i vam deixar anar l'insecte pal perquè es mullés les potes.
Després voliem que caminés per sobre el paper i deixés la marca, però vam veure que som unes il·luses.
L'insecte pal marxava de la pintura, tenia por perquè cargolava la cua.

- té por! No vol posar-s'hi.
-com saps que té por?
- perquè cargola la cua i això vol dir que té por.
- com ho saps? Jo no ho sabia...
- Jo tampoc però ho suposo perquè sempre que els agafem o els toquem la cargolen.

Doncs vam deduir que tenia por perquè cargolava la cua i s'escapava de la pintura vermella. No vam aconseguir ni que fes dues passes seguides, tampoc tenia totes les potes pintades i quedaven puntets al paper que no tenien sentit.

Ara ja no tenim el terrari amb el sinsectes però igualment ens formulem preguntes i seguim avançant en l'aprenentatge. No serà tan pràctic però igualment seguim debatent i avançant en l'investigació.

Fins la propera!

Cristina Cazador, Anna Díaz, Sandra Fernandez, Laura Hedo.

Dues gambes caridianes menjant, una de color més vermellós i l’altre més grisós.

Tot llest

Un cop ja teníem tot preparat i amb l’aigua en condicions perquè poguessin viure-hi. Vam estar mirant diferents tipus que poguessin conviure correctament, tenint en compte el tamany, sobretot.

Així doncs vam triar primer de tot les caridianes, que eren petites i així es veuria millor el canvi si creixien o es desenvolupaven. Ens interessaven més quelcom petit que no pas gran, per poder estudiar els canvis físics amb més concreció.

Un cop aquestes ja estaven adaptades a la peixera, el seu nou habitat vam pensar en col·locar les d’aigua dolça que eren més grans. Vàrem tenir seriosos problemes, ja que no les teníem totes a l’hora de posar unes amb les altres, principalment per la mida d’unes i altres. Però gràcies al què llegíem i el que veiem vam creure adient i que no hi havia cap perill si les dues races de gambes convivien juntes.

Així va ser, vam posar-les i no va haver cap problema entre ambdues, només a l’hora de menjar, ja que les grans menjaven més i el prenien a les petites, com a conseqüència s’havia de llençar més i repartir-lo bé.

Javier 

Unai

Gerard

Procés de construcció

Vàrem començar el nostre projecte sobre les gambes buscant una peixera adequada on els nostres éssers vius poguessin desenvolupar-se amb total adequació i propens a les seves característiques. Vam  muntar-la, col·locant el filtre, necessari per tal que l’aigua es mantingués neta i les gambes no patissin les conseqüències de cap microorganisme o de la mateixa brutícia de la pròpia aigua, en la qual queden el menjar que no ingereixen i els excrements.

També vam posar un llum per tal d’ambientar la peixera i a l’hora de fer canvis i introduir les gambes, es pogués fer de manera correcte per tal que poguessin viure.

   

Un cop muntada la peixera, vam omplir-la d’aigua i vam posar un termòmetre per poder calcular la temperatura de l’aigua. Volíem que estigués a uns vint-i-cinc graus, ja que creiem que era la temperatura més adequada perquè hi visquessin.

Javier 

Unai 

Gerard

Ja estem aquí!

Nosaltres hem estudiat diferents tipus de gambes, en primer lloc vam posar les caridina i més tard vam introduir les d’aigua dolça.

Les gambes caridines mesuren entre dos i sis centímetres com a màxim, això pel que fa a les femelles, els mascles no passen dels tres, quatre centímetres. La seva procedència es del Japó, i es poden trobar en diferents llocs com per exemple: llacs, basses, en aigües poc profundes. Això si, en aigües sempre dolces, mai en salades.

Pel que fa al físic, al seu aspecte exterior, aquestes gambes tenen un cefalotòrax on es pot diferenciar una ratlla blanca que acaba en la mateixa cua. Tenen quatre parells de potes que les fan servir per poder-se desplaçar. El seu cos es transparent, en general, sempre dependrà del menjar que ingereix-hi, això ens permet veure els seus òrgans vitals.

Pel que fa a la reproducció, són actives des dels cinc mesos de vida, la reproducció es fàcilment visible, ja que el ventre comença a enfosquir-se i a adquirir un color més negre pels ous. A mesura que passen les setmanes el color passa de ser negre a vermell. Al voltant d’un mes o dos, les gambes femelles ja poden començar a tenir les seves larves que necessitaran aigua salada per poder viure i desenvolupar-se. Quan ja mesuren uns cinc o deu mil·límetres ja poden passar a l’aigua dolça amb la resta. Acostumen a viure entre dos i tres anys, si estan en peixeres la seva existència s’escurça.

Per últim, pel que fa al manteniment d’aquesta espècie no es gaire complex. Se les ha de mantenir sota una temperatura d’entre disset i vint-i-set graus, una temperatura superior seria perillós. Un cop estigui preparada la peixera, com passa amb molts altres peixos, se’ls ha d’introduir poc a poc i preferiblement amb la llum apagada perquè es faciliti la seva aclimatació. No són animals agressius, cosa que permet mantenir-los en petits grups o bé juntament amb altres espècies que no siguin agressives, ja que degut al seu petit tamany podrien menjar-se’ls. S’alimenten d’algues o animals morts, com les larves, però s’ha de vigilar l’excés d’alimentació perquè sinó no duran a terme les seves funcions.

Les gambes d’aigua dolça, o atyopsis moluccensis, mesuren entre sis i dotze centímetres. Pel que fa a les femelles solen ser més petites, ja que no arriben als vuit i els mascles poden arribar a tenir un tamany d’uns dotze centímetres com a màxim. Tenen un color vermellós, cosa que les fa comunes i visibles en el lloc en el qual es troben. Tenen quatre parells de potes i les permet desplaçar-se amb major rapidesa i eficàcia. Habiten a països del sud d’Àsia, en llocs propers a les desembocadures dels rius cap al mar.

Pel que fa a la reproducció, necessiten una fase de pas per aigua salada, abans que la larva es desenvolupi. Aquest aspecte es molt complex perquè moltes no aconsegueixen sortir-se’n i moren poc després de nàixer.

En quant a la alimentació, mengen plàncton, algues, microorganismes suspesos a l’aigua, o també se les poden alimentar amb el mateix que els peixos, tot i que hi ha diferents tipus de menjar per tot tipus de gambes, depenen de la mida i tipus.

Per últim, en l’apartat del manteniment d’aquests tipus d’espècies es necessari mantenir-les a una temperatura d’entre vint-i-tres i vint-i-vuit graus, més no perquè no podrien subsistir. Poden conviure amb altres animals, ja siguin peixos o altres tipus de gambes d’aigua dolça, però s’ha de tenir en compte el tamany i a l’hora del part que no convisquin junts perquè poden ser devorades pels altres crustacis.


Javier 
Unai
Gerard 

Mort de dues famelles

Avui, un membre del nostre grup s’ha trobat dues femelles mortes al fons de l’aquari. No sabem què ha pogut passar, ja que els altres dos membres estem d’estada intensiva de pràctiques a l’escola, però amb tot el que hem anat observant, podem preguntar-nos algunes coses.

-S’han mort per assetjament dels mascles? Sabem que els mascles persegueixen molt a les femelles (per això ha d’haver un número major de femelles a l’aquari). Per aquesta raó, i per seguretat, hem apartat a l’última femella que queda (teníem quatre, però una ens va desaparèixer de l’aquari i les altres dues han mort) a la paridora.

-Un possible augment de la temperatura de l’aigua de l’aquari? És una possible causa, però els altres adults han sobreviscut.

-Potser s’han barallat? Ens basem en això perquè una víctima tenia la cua arrencada.

-Falta de menjar? Aquests peixos poden estar dos o tres dies sense menjar. I hi ha hagut ocasions en què, després de coincidir un cap de setmana i un pont d’un o dos dies, els peixos seguien vius.

A més d’aquest desgraciat accident, comentar també que els nostres petits peixos segueixen el seu procés de creixement, alguns més ràpid que d’altres. Val a dir, també, que fa poc van néixer un altre cop més guppys d’una de les femelles que teníem separada.

No ens oblidem del currículum!

El treball de l'observació d'un ésser viu, en el nostre cas de les formigues no el fem per caprici.

Nosaltres, pensem que un mestre abans de dur a terme un treball o experiment a l'aula a de tenir clar a on vol arribar, quins continguts, competències i objectius vol que els alumnes assoleixin amb aquest.
Observar formigues, no només és aprendre de formigues. És aprendre a observar, a adquirir responsablitats davant la vida d'un ésser viu, a buscar informació, a debatre, a escoltar les opinions o conclusions de companys, a comprendre models d'éssers vius...

El currículum d'Educació Primària ho diu ben clar en el seu apartat de l'àrea de Medi natural, social i cultural:

"L'aprenentatge ha de ser contextualitzat i encaminat a interpretar les experiències, tant directes com indirectes, properes en el temps i en l'espai i significatives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives."

Això que diu el currículum, és el que hem fet amb les formigues: hem viscut una experiència contextualitzada, significativa i dins del nostre grup hi ha hagut un intens debat: "per què passejaràn els ous?", "per què no surten de la proveta?", "Què hem de fer per què no se'ns floreixi el formiguer?"

Hem viscut a la nostre pell que experimentar, no és el mateix que llegir i que el fet de viure l'experiència de cuidar un ésser viu, marca molt més que llegir informació sobre aquest. Hem après molt de formigues, però alhora hem après sobre com treballar amb models, i amb una metodologia molt més constructivista.

Per això us volem regalar una frase de Confucio que ho descriu a la perfecció:

"Me lo contaron y lo olvidé, lo vi y lo entendí, lo hice y lo aprendí"

Com treballar més competències amb l'observació d'un ésser viu?


Hi ha una competència que podem treballar d'una manera directe amb l'observació dels éssers vius: les competències comunicatives. Comunicar tot allò que anem descobrint dels nostres animals. Això ho podem fer de manera oral a l'aula a través del debat científic, però també ens podem servir dels recursos TIC. Podem crear un blog, podem fer vídeos, presentacions de power point... Fins hi tot amb animals petits com les formigues podem fer servir recursos com el MOTIC i veure projectada la formiga d'una manera ampliada. El MOTIC fins i tot té la opció de mesurar exactament la formiga.

Us animem a que feu experimentacions, i a que observeu éssers vius. Però sobretot traieu-li el suc que se'n pot treure!

Us deixem un exemple, en aquest CEIP del Prat del Llobregat, a més de treballar l'observació dels éssers vius amb les formigues, han utilitzat diversos recursos TIC

Antonio, Clara

Barral, Elisabet

Bernadó, Mireia

Casanovas, Mireia

Contrucció del nostre formiguer

A continuació us volem mostrar el procés de creació del nostre propi formiguet. El vam fer de manera artesana els materials que vam utilitzar van ser els següents:

- Base de fusta de 35x35 cm. 

- Dues planxes de metraquilat de 20x30 cm.

- Canaleta per passar cables (desmuntada)

- Silicona Transparent

- Tela 

- Precinte

PRIMER PAS: 

- A la base de fusta hi centrem la part superior de la canaleta. 

- Hem de tenir tres trams de canal. Entre cada tram hi col·locarem les planxes metraquilat. 

- Ho enganxarem amb silicona i mentre s'asseca, ho reforçarem amb unes agulles d'estendre que pressionaran per les bandes. 

SEGON PAS:

- Col·locarem l'altra part de la canaleta entre les planxes de metraquilat tapant, així, les parts laterals del recinte.

- Hi posarem una bona capa de silicona i ho deixarem assecar. 

El formiguer ja està acabat. Com es pot veure a la fotografia, la part superior està tapada amb un tros, també de regleta que farà de tapa provisional. Per reforçar-ho hi col·locarem una tela que transpiri enganxada amb precinte. 

Fins aquí, l'explicació de com fer el nostre propi formiguer. 

Ara ens faltaria la terra i les formigues. Segons quina època de l'any, no és gens fàcil trobar formigues i menys una reina. Per sort, tenim la solució, es pot contactar a partir d'aquesta pàgina web http://www.anthouse.es/ amb un noi que distribueix formigues i l'únic cost és el tranport. Ell mateix us podrà assessorar. 

Pel que fa la terra, ha de ser una terra estèril, que se'n diu. Fàcil, per esteril·litzar-la la podeu primer congelar i després posar-la al microones. 

Esperem haver-vos donat algun recurs per si mai heu de crear aquesta mateixa observació. La pròpia creació dels recursos, és emocionant, ENDAVANT! 

Com treballar a l’escola els conills?

Davant de la pregunta de com és un conill per dins, ens imaginem que és molt semblant els humans: esòfag, estómac... Però davant d'aquesta possible pregunta que poguessin fer els alumnes, els mestres veurien l'interès que desperta saber-ne més coses sobre els conills, es podria fer un projecte sobre els conills, per tal de poder respondre aquesta qüestió i també d'altres. 

Creiem que per poder fer un projecte a una aula de primària sobre els conills, primer entre tots els alumnes s'escolliria el tema a fer, ja que així el projecte es basaria en els propis interessos dels alumnes. Una vegada escollit, es farien preguntes prèvies de que es vol saber sobre els conills, buscarien informació per portar a l'aula. Durant tot el procés del projecte, es tindria alguns conills en l'hort de l'escola, per tal de poder fer una observació directa, i durant la setmana es farien torns per anar a observar i recollir dades. S'anirien fent algunes activitats, de dibuixar el conill, conèixer les seves parts, que mengen... Per poder completar el projecte, es podrien fer un parell de sortides, per exemple a una granja, on puguin veure més conills i els vegin també petits, una altra sortida podria ser a un veterinari, on puguin veure radiografies d'un conill. Per acabar es podria concloure mirant de veure si s'ha respòs les preguntes prèvies i fer-ne un recull d'idees que hagin sorgit al llarg del projecte. 


Aquí us hem posat un exemple de com es podria fer per treballar a una aula de primària, però aquí us deixem dos enllaços de dos escoles que han treballat el tema dels conills amb els seus alumnes, on donen una visió real del projecte dels conills. 
  

Aquí us posem uns exemples de dues escoles, una d’educació infantil i l’altre d’educació primària on han fet projectes sobre conills, on es pot veure que han fet per tal de que els alumnes coneguin les característiques principals dels conills, veure com són per dins.

Aquí us deixem l'enllaç d’una escola d’educació infantil, on volien saber també com és un conill per dins. Aleshores van començar a fer-se preguntes i que passaria quan es mengen una pastanaga, és una experiència real molt interessant.

També us deixem l'enllaç de l’escola Vedruna-Vall Terrassa, on ha 2n de primària han fet un projecte sobre el conill, per això han creat un bloc, on explicant pas a pas el que han fet per tal de que els seus alumnes treballin els conills. És un projecte molt interessant, ja que es pot veure amb tot detall, des del principi, com han tractat el tema del conill amb els seus alumnes. 

Creiem que aquestes experiències són molt interessants i creiem que és molt positiu poder crear un projecte per tal d’apropar els conills als alumnes, i els puguin conèixer millor. Tal com hem vist nosaltres mateixos, resulta molt important, poder observar els conills, i sobre tot , la importància de fer-se unes preguntes prèvies, i poc a poc, anar-se'n responent al llarg del treball o projecte. Creiem que aquestes dos experiències mostren una mica, com pensàvem que es podria treballar a una aula el tema dels conills, donant molta importància als propis interessos dels alumnes i fent-se preguntes prèvies per tal d'anar responen-les durant el projecte. 

Vanesa Beltran

Sandra Cañete

Sandra Castelnuovo

Tamara Herrera

Quina diferència hi ha entre els conills i les llebres?

Algunes de nosaltres durant el treball ens hem preguntat quina diferència hi havia entre els conills i les llebres, ja que físicament són animals molt semblants. Tant els conills com les llibres tenen les orelles llargues, pel semblant i no tenen cua.

La nostra hipòtesis inicial, va ser que possiblement són animals que pertanyen a la mateixa família, i encara que són animals diferents, doncs fa que tinguin característiques molt semblants.

Fent una mica de recerca, hem vist que els conills tenen el cos una mica més petit i arrodonit, té les potes de darrera més petites. A més a més també es diferencien en les seves relacions socials i en el part.

Les llebres són animals més solitaris, els nius els fan a sobre del terra d’una manera molt simple, no són sociables, són actius i en el part les cries neixen cobertes de pèl i amb els ulls oberts. Totes aquestes característiques són oposades al conill, ja que el conill és una animal sociable, construeix les seves pròpies madrigueres, és més tranquil i en el part neixen sense pèl i amb els ulls tancats.

La diferència que més ens ha sobtat ha sigut les cries al néixer, ja que encara que sembla físicament uns animals molt semblants, després tenen característiques que els fa molt diferents.

Vanesa Beltran

Sandra Cañete

Sandra Castelnuovo

Tamara Herrera

Cicle vital dels grills

Ens preguntem d'on surten els grills?, tenim certa curiositat per esbrinar com neixen i quines serien les millors condicions per sobreviure.

• Com va  canviant el seu  comportament a mida

que es fan grans?

• Què fer amb els que es moren, se'ls menjarà un altre animal?, es podriran?

Fem una recerca del cicle vital d'un grill i després entre tots el comentem a la pissarra, prèviament per això els fem preguntes per veure quins coneixements previs tenen d'aquests animalons i s'hi algun alumne n'ha vist néixer cap.

Seguidament els diem si saben que és la metamorfosi i els posem un exemple amb la papallona perquè tinguin una idea.

Un cop han vist tot el cicle vital i la seva metamorfosi els posem un vídeo per respondre a algunes de les qüestions que prèviament teníem com a hipòtesis.

Com serà un grill per dins?

Ara, un cop ens havíem fet a la idea de com és un grill per fora i les seves característiques, cal observar com és per dins?.

Primerament fem que els alumnes representin a partir d'un dibuix com creuen que serà l'interior d'un grill i a partir d'aquestes representacions contrastem amb la recerca d'informació i finalment els diem que a la regió de China tenen molta importància ja que els Xinesos consideren aquests animals com a guerrers i molta gent els guarda en capses a casa per divertir-se amb el seu cant i gaudir d'ell.

Amb aquest vídeo podem observar la importància que adquireix els grills pels Xinesos.

Els grills s'orienten, que perceben?

Ens preguntem si els grills també s'orienten, s'hi poden veure o no. Com s'orienten? Creieu que la seva anatomia els serveix per alguna cosa? o hi han parts del cos que no fan servir.

Ells al fer-se aquestes preguntes també busquen com fer per poder observar si s'orienten o no. Un alumne porta a classe un article que explica una mica la percepció visual del grill, en concret el Acheta domestica*. Amb aquest article es vol demostrar una mica si els grills hi veuen o no i també si reconeixen característiques de la forma del seu medi.

* Acheta domestica és originari del continent asiàtic, però presenta una distribució mundial. Presenta aquest epítet doncs viu en edificis humans. Mesura de 16 a21 mm, té el cos esvelt i és de color marró clar. És un animal nocturn i crepuscular. Els mascles i les femelles són molt semblants, però elles tenen un ovipositor a la part del darrere de 12 mm. Són els mascles els que canten.

Acheta domestica

[FONT: Facultad de Biología UCM]

Hipòtesis 

- Els grills hi veuen.

- Els grills s’orienten pels elements del medi que els rodegen.

- Els grills es dirigeixen cap als marges dels elements del medi.

Per tal d'analitzar-ho utilitzen un dispositiu de franges blanques i negres que intenten fer veure que són elements del medi, d'aquesta manera poden veure si aquests perceben elements i en cas de que els percebin, si tenen una influència o no en ells, si els utilitzen o no per orientar-se.

MATTHEWS, R. W; MATTHEWS, J. R. Insect behavior Ed. Springer (2ª edició). 2010

VARELA, F Los ojos de los insectos Ed. Alhambra. 1974

Els grills són insectes?

Avui ens preguntàvem si realment els grills els podríem catalogar com a insectes, 

hem pensat d'observar un grill i també observar una mica el que seria l'anatomia general dels insectes. A l'escola ho treballaríem mostrant primer de tot unes fotografies i mirant ven bé les seves característiques, com són, si comparteixen moltes de les semblances o no.

Primerament mirem les característiques dels insectes.

Comparem amb l'anatomia del grill:

Per tant, després de la comparació:

- Té el cap gros, el tòrax curt i un llarg abdomen com és el cas dels insectes
- Fa uns 2 cm de llarg. És de color marró fosc.
- Té ales ben desenvolupades, però les utilitza poques vegades i es mou saltant, alguns insectes les utilitzen per moure's ràpidament.

Serà de la família dels artròpodes? 

Podem afirmar que es tracta del grup dels insectes amb aquestes semblances que hem vist?

Els grills canten? L'estridulació!!!!

Avui ens fixem sobretot en el so dels grills i si aquests canten o la finalitat del seu so. Perquè canten?

... serà per cridar l'atenció dels altres insectes?

... perquè estan contents?

... perquè volen fer-se notar?

... perquè tenen por?

----

Després de fer un parell de classes sentint el cant d'aquest ésser viu, fem que els nens intentin esbrinar perquè ho fan, com ho fan?, qui canta dels dos?, si el mascle o la femella, o canten els dos.... per això els diem que poden buscar informació, preguntar-ho a casa, etc.

Alguns però ho busquen a l'enciclopèdia digital del seu municipi i troben una mica d'informació.

Informació sobre el cant dels grills

Per produir el so tan peculiar d'aquests insectes, aixequen lleugerament les ales i les freguen una contra l'altra. Les femelles són capaces de captar aquest so gràcies al fet que, com la majoria dels ortòpters, tenen òrgans timpànics.Només els grills mascles emeten el famós cant fregant les seves ales (que han perdut la seva funció de vol), les femelles es diferencien del mateix en el cas del grill comú (Acheta domesticus) perquè són de color més fosc, les seves ales són llises i tenen un apèndix (el ovipositor) a l'extrem de l'abdomen que li permet posar els seus ous sota terra introduint aquest mentre efectua la posta. 

El so produït s'anomena estridulació i és diferent en cada espècie, a més la freqüència depèn de la temperatura.

Els grinyols del grill poden servir com a indicador de la temperatura aplicant una següent fórmula matemàtica: número de cants per minut, dividit per cinc i restant-li nou al quocient.
La longitud d'ona del cant d'un grill és similar a la distància que hi ha entre les dues orelles humanes, raó per la qual resulta difícil establir la localització d'un grill pel seu so.


Posterior reflexió general entre tots:

- Els grills canten per aparellar-se.


- Ho fan aixecant les ales i fregant-les una contra l'altra.


- Només emeten el so els mascles, les femelles no el fan.


- Com mes calents estiguin més canten.


- número grinyols per minut / 5 - 9 = temperatura que es troben


Finalment són ells els que se'n adonen de la importància d'aquest so i les característiques d'aquest. Avui, per tant, aprenem a viure amb el cant dels grills.

Observem detingudament els grills

Fem una observació directa dels grills, ens hem fet preguntes sobre com diferenciar si són mascles o femelles. Ens que ens hem de fixar en varies coses per saber si es tracta de grills mascles o femelles.


Com són?

	- Hi ha moltes classes de grills.
	- Són de la família dels gríl.lids
	- Són de color fosc, la femella és més negra
	- Els mascles i les femelles són diferents, la femella té un oviscapte que és per on fan els ous
	- Tenen unes dents de cranc, com pinces
	- Tenen 6 potes, les del darrera són més llargues i tenen espines
	- El tercer parell de potes és més gran per poder saltar
	- Tenen 4 parells d’ales

Podem observar doncs, que la femella és més negra com hem anomenat abans, els dos tenen les dues potes del darrere més llargues, però si que es pot observar que te una mena de "cua" que se'n diu oviscapte per on fan els ous

 

La diferència morfològica més destacada entre els dos  sexes és el llarg conducte que les femelles tenen al darrera, l’ovipositor. 

Schaaff, O., Feu, T., Ferrando, J. i Garcia, F. ( 1996 ) Projecte Descoberta 3-6.Centre de Documentació i Experimentació de Ciències. Generalitat de Catalunya. Editorial Ciència Activa. Barcelona.

PER FORA I PER DINS

Al realitzar aquest treball no podem oblidar observar les nostres formigues. És difícil veure-les bé a ull nu, ja que són molt petites, per això vam decidir fer l'observació amb una lupa binocular. Ens va ser complicat ja que la formiga es bellugava, però no volíem que la nostra observació li produís danys.
Abans d'observar la formiga ens vam fer una sèrie de preguntes de com és la formiga per fora:
- Quantes potes té?
- El seu cos per quantes parts ( bonys ) està format?
- Quants mil·límetres fa?
- Té ulls? Els podem veure?
- Té pel?

Gràcies a l'observació més detallada de la lupa vam poder resoldre alguns dels nostres dubtes. Aquí adjuntem una imatge de com és per fora una formiga, ja que era impossible fer una fotografia.




També teníem preguntes de com són les formigues per dins, aquestes no les hem pogut comprovar:
- Com respira una formiga?
- Fa la digestió?
- Què fa el seu cos des de l'entrada de l'aliment fins la sortida?
- Té òrgans?
- Com es reprodueix?



Gràcies a la informació buscada per realitzar el conte, hem pogut esbrinar algunes d'aquestes preguntes, com ara el seu procés de reproducció, entre d'altres.

AMPLIEM L' INSECTE PAL

PARTS GENERALS DE L' INSECTE

 

Cap. Vista superior

 
 

Cap. Vista inferior

Potes del insecte pal